Misc 14/05/2022

Els polèmics aliats d'Elon Musk que l'ajudaran a comprar Twitter

El magnat nord-americà vol convertir la xarxa social en un far de la llibertat d’expressió, però per adquirir-la ha acceptat diners de l’Aràbia Saudita i de Qatar

3 min
El fundador de Tesla, Elon Musk, atura temporalment la compra de Twitter.

El CaireQuan el magnat nord-americà Elon Musk, propietari de l’empresa de vehicles elèctrics Tesla i home més ric del món, va anunciar el mes passat que té la intenció de comprar la xarxa social Twitter, va justificar la seva darrera excentricitat al·legant que volia convertir-la en una mena de far de la llibertat d’expressió i en una àgora pública. Entre les vagues idees i reflexions que ell mateix ha compartit en el seu perfil de Twitter, Musk ha afirmat que “no adherir-se als principis de la llibertat d’expressió soscava fonamentalment la democràcia”, i ha avançat que si l’intent d’adquirir l’empresa té èxit, “derrotarem” els usuaris falsos programats per difondre determinats missatges. També ha assegurat que si la xarxa social vol guanyar-se la confiança del públic “ha de ser políticament neutral”. I ha anticipat que, si completa la compra, les expectatives d’ètica laboral “serien extremes”, tot i que menors que les que s’exigeix ell.

Si la compra finalment tira endavant -divendres Musk la va aturar temporalment fins aconseguir certa informació sobre els comptes falsos que hi ha a la plataforma - no posaria ell sol els 44.000 milions de dòlars que podria arribar a costar l’operació, sinó que està buscant altres empresaris que l’ajudin a reunir els fons necessaris. I segons un document públic presentat a la Comissió de Valors i Borsa dels Estats Units el 4 de maig, part dels diners que el multimilionari ha acceptat per finançar el viatge provenen de dos dels països amb pitjors historials de llibertat d’expressió del món: l’Aràbia Saudita i Qatar.

En total, el document recull el compromís de diversos inversors i empreses d’aportar uns 7.139 milions de dòlars per contribuir a finançar l’adquisició de Twitter. D’entre tots, el que més capital ha posat sobre la taula, en forma d’accions de l’empresa que ja posseeix per valor d’uns 1.900 milions de dòlars, és el príncep saudita Alwaleed bin Talal al-Saud, un multimilionari membre de la família reial i net del fundador del regne del desert.

La decisió d’Alwaleed de sumar-se al projecte de Musk es va produir, a més, després que els dos multimilionaris creuessin retrets públicament a Twitter només uns dies abans, a mitjans d'abril. Aleshores, el príncep saudita va afirmar que no creia que la primera oferta de Musk s’apropés al “valor intrínsec” de l’empresa i que, per tant, la Kingdom Holding Company, un poderós conglomerat d’inversió que presideix i que ha estat accionista de Twitter des del 2011, havia rebutjat la proposta. El magnat nord-americà va respondre-li llavors preguntant per la participació total de l’Aràbia Saudita a Twitter i per la visió del país “sobre llibertat d’expressió periodística”. Un dard enverinat que Alwaleed no va contestar, però que no sembla haver representat tampoc cap inconvenient per a Musk un cop el príncep va escriure-li que finalment sí que s’uniria al seu “emocionant viatge”.

Tal com ja va deixar entreveure el mateix Musk, l’Aràbia Saudita és un dels estats del món amb el pitjor historial en matèria de la llibertat d’expressió i de persecució de ciutadans per expressar opinions crítiques cap al règim, incloses dures condemnes per comentaris a Twitter, segons denuncien sistemàticament organitzacions de drets humans.

Ciutadans sense drets

Una altra empresa que també se sumarà a l’aposta de Musk és Qatar Holding, una poderosa firma d’inversió controlada pel fons d’inversió de Qatar (QIA), que s’ha compromès a aportar 375 milions de dòlars a l’operació de compra de Twitter, segons l’anterior document. Tot just fa dos anys, Qatar va promulgar una vaga llei que restringeix de forma alarmant la llibertat d’expressió al país i que preveu fins i tot penes de presó per, entre altres coses, difondre rumors o notícies falses o tendencioses que perjudiquin els interessos nacionals.

Les vagues definicions que Musk ha fet de la llibertat d’expressió a Twitter, a més, només han contribuït a generar més alarma. En aquest sentit, el magnat nord-americà ha afirmat que quan parla de llibertat d’expressió es refereix a aquella “que s’ajusta a la llei”. També ha assegurat que “si la gent vol menys llibertat d’expressió, demanarà al govern que aprovi lleis en aquesta direcció” i que per tant, al seu entendre, “anar més enllà de la llei és contrari a la voluntat del poble”. Les declaracions naïfs de Musk, sobretot davant d’entramats legals repressius com els desplegats per règims dictatorials com els de l’Aràbia Saudita, Qatar i altres països de la regió, on els ciutadans no tenen ni veu ni vot, han estat rebudes amb una mescla de ridiculització, perplexitat i preocupació.

stats