Es pensava que érem catalans
Estava jo ahir decidint quina part del món comprava les pròximes setmanes, quan van i truquen a la porta del meu despatx. Toc, toc, toc. Obro i m'apareix un paio prim i llargarut que se'm queda palplantat allà davant amb un somriure enigmàtic i em mira fixament amb uns ulls aquosos. Li pregunto que què vol i el paio allà quiet, amb el somriure glaçat, no em diu ni ase ni bèstia. Al cap d'una hora de mirar-nos, em diu "zenkiu" i se'n va. Ràpidament truco al meu secretari i li pregunto: "Escolti, qui era aquest individu?" La seva resposta va ser: "Un tal ZP. És aquell a qui fa uns mesos vostè i la Merkel van haver de trucar perquè fes les retallades d'una santa vegada i es deixés de plans E i d'altres preses de pèl electorals". "Mmm, així que aquest era el famós ZP el sinuós ", vaig dir jo.
Però el millor va arribar a continuació. Poso les notícies i m'apareix el mateix paio que havia estat una hora mirant-me sense dir res, afirmant que jo, Wen Jiabao, primer ministre de la veritable primera potència mundial, m'havia compromès a invertir no-sé-quants milers de milions d'euros a les seves caixes d'estalvis. Nova trucada al meu secretari: "Però, què diu aquest occidental?" Resposta: "Es veu que els espanyols d'això en diuen un apoyaré , però no es preocupi -va aclarir-me-, ja hem fet trucar a un uixer, que és a qui li correspon per rang protocolari, perquè el faci rectificar". "Molt bé", vaig manifestar orgullós. "Mira que pretendre enganyar uns xinesos com si fóssim catalans... On s'és vist això!"
