Pedrojota corregeix (és un dir) Miguel Ángel Rodríguez

L’exportaveu d’Aznar Miguel Ángel Rodríguez va considerar fa un parell de setmanes que el món necessitava saber la seva opinió sobre Inés Arrimadas. I així ho va fer: “Arrimadas és físicament atractiva com a femella jove. Políticament és inconsistent”, va piular -o grallar, més aviat- mentre la líder de Ciutadans era entrevistada per televisió. Com és comprensible, li van dir de tot.

Aquest diumenge, Pedro J. Ramírez feia com si el corregís, però en realitat sortia al seu rescat, a la carta setmanal del seu mitjà, El Español: “Sexi és l’expressió justa que hauria d’haver utilitzat [...] perquè l’atractiu d’Inés Arrimadas no és el de la «femella jove» en la seva hora d’esplendor sobre l’herba, sinó el de la persona que ha trobat l’harmonia entre les faccions i la conducta i per això sobreviurà al pas del temps”. Au, va. “Sexi” és un eufemisme -que remet a atributs imponderables- per seguir parlant de guapos sense perdre la compostura tertuliana. I, així, Pedrojota s’envalentia i relatava que “la diputada canària Melisa Rodríguez o Toni Cantó i el mateix Rivera encaixen en alguns dels cànons clàssics de la bellesa”. I que “ni els ulls de Marta Martín ni el cop de melena de Begoña Villacís passen desapercebuts”. Tot per acabar assegurant que el centrisme és sexi (discutible) i que Ciutadans era el Centre vingut a la Terra (encara més discutible). Pedrojota concloïa, esclar, amb el recordatori que “per resultar sexi no fa falta ser guapo”. Potser no, però carall, com hi ajuda.

La carta, per cert, s’il·lustrava amb unes caricatures dels guaperes del partit taronja, al costat de figures com Bill Clinton i J.F.K. Què passa? ¿Que Gandhi o la Mare Teresa de Calcuta no eren prou, ehem, de centre?