Misc 26/06/2022

“El patriarcat mutila el missatge de l’islam”

Kahina Bahloul ha publicat 'Mi islam, mi libertad' i és una de les primeres dones en declarar-se imam a França

4 min
Kahina Bahloul fotografiada fa uns dies a Barcelona

Quan la filòsofa Nadia Tazi afirma que el moviment islamista actual “expressa més un augment del virilisme que un despertar de la fe”, ens recorda que el debat religiós mai es limita a les esferes de la religió. Ni tan sols les persones que es declaren fidels a una religió poden evitar veure’s traspassades per tot tipus de tendències culturals i creences. Entre negar aquest fet i abraçar-lo, dos mons: el que valora la pluralitat i el que la detesta. Kahina Bahloul és de les primeres, i aquest amor per la diversitat la fa objecte de la ira dels que es neguen a admetre que som més que blocs monolítics.

Nascuda a París el 1979 de pare algerià de llinatge marabútic (el mestratge iniciàtic sufí, l’islam místic) i de mare atea amb filiació catòlica i jueva, Bahloul va créixer a Algèria fins als 24 anys i, per tant, va viure de ben a prop les derives de l’islam fonamentalista i els consegüents actes terroristes de la dècada dels 90, que van canviar Algèria per sempre. Després, va tornar a París, on encara viu. Tot i que pels cànons normatius no la definiríem com a conversa, el seu recorregut té molt a veure amb la transformació personal: “Havia rebut l’islam en herència, però de jove me'n vaig distanciar i la meva recerca espiritual no trobava ressonància a l’islam formalista. Un dia vaig comentar el meu desconcert a la metgessa de capçalera, una cristiana de gran sensibilitat espiritual, i em va suggerir orientar-me cap al sufisme. Quan vaig sortir de la consulta vaig anar corrent a comprar tots els llibres que vaig poder trobar sobre la qüestió”, explica.

Sense mesquita fixa

Ara publica el llibre Mi islam, mi libertad (La Llave), que va presentar a Barcelona fa poques setmanes després de passar pel Saló Internacional del Llibre d’Alger. “Hi vaig trobar un públic molt interessat, en especial les dones, que es mostraven molt contentes. Però vaig marxar abans del que tenia previst perquè el clima no és fàcil i, sincerament, vaig tenir por. Tot i haver viscut d’adolescent el terrorisme dels anys 90, avui tinc una visibilitat que no tenia llavors i no em vaig sentir segura”.

Què genera aquest odi que la converteix en objectiu? Sobretot un fet simple però carregat de simbolisme: el 2019 Bahloul es va declarar imam per esdevenir una de les primeres dones imams de França, juntament amb Eva Janadin i Anne-Sophie Monsinay. Va ser llavors que, amb el filòsof Faker Korchane, va fundar la mesquita Fàtima. Escriure mesquita en cursiva no és un error: tot i les intencions que un dia esdevingui un lloc de culte regular, de moment no disposen d’un espai estable. “Ningú ens finança i, per tant, intentem mantenir-nos amb una o dues activitats al mes, quan lloguem una sala a París que mantenim confidencial per raons de seguretat”.

El mateix càrrec d’imam, degut a la idiosincràsia del mateix islam, pot ser autoadjudicat (com en el seu cas), ja que només cal tenir un grup que reconegui aquella persona com a imam, és a dir, com a figura vàlida per guiar una pregària o pronunciar el jutba, el discurs previ al res del divendres al migdia. Acostumada a rebatre aquell fervor religiós que oculta un virilisme exacerbat, Bahloul es mostra rotunda: “Les opinions que volen establir la prohibició absoluta del magisteri femení en el culte musulmà no tenen fonaments teològics sòlids. No poden al·legar seriosament cap argument que surti de l’Alcorà o de la Sunna per invalidar o deslegitimar l’imamat de la dona”. “Hi guanyarem –continua– si abolim qualsevol forma de discriminació o de separació entre homes i dones durant els oficis religiosos, com a la vida profana. Les dones, cal reafirmar-ho amb força, poden ocupar el càrrec d’imam amb les mateixes prerrogatives que un home. Totes aquestes mesures poden semblar progressistes, però no deixen de ser exactament conformes a l’esperit igualitari i de justícia social de la revelació alcorànica”.

Revaloritzar l’Alcorà

Per a ella, aquesta no és una lluita que vulgui esborrar la tradició, sinó fer el que sempre ha fet l’islam: adaptar-se a les situacions culturals i temporals dels territoris on ha arrelat. En el seu cas, la França del segle XXI. “El corrent liberal –explica– no té com a objectiu fer tabula rasa de la tradició i de la producció intel·lectual musulmana fins al moment. Al contrari, em sembla necessari, per tornar a dinamitzar el pensament musulmà i contemplar la continuació de la construcció de l’edifici, tenir un clar coneixement dels fonaments, és a dir, de la tradició islàmica en la seva integritat, tant en la seva diversitat jurídica com intel·lectual”. Una perspectiva, doncs, que no vol allunyar-se de la tradició sinó de les inèrcies heretades i de les apropiacions tergiversades: “Una ètica religiosa actual ha de tenir en compte necessàriament la raó, l’ètica i la llibertat de consciència individual per rehabilitar millor l’ètica de responsabilitat”.

Per a Bahloul, que ara mateix està ultimant la tesi sobre el místic andalusí medieval Ibn Arabi (una part del llibre el dedica al complex i sempre inspirador pensament d’aquesta figura cabdal, que per cert també va donar suport a l’imamat femení), la lectura de l’Alcorà a través del prisma patriarcal “ha portat al desmembrament de l’antropologia alcorànica, el seu missatge ètic i la visió igualitària del món”.

“No va caldre esperar a l’arribada de la modernitat i del colonialisme perquè es produís aquesta desarticulació. Només calia deixar l’Alcorà en mans dels guardians de la tradició que van intentar reduir-lo a un llibre de normes”, assevera. Tot i així, està convençuda que el llibre sagrat de l’islam pot interpretar-se “com el millor instrument de lluita contra el patriarcat i la discriminació que genera”, sempre que les dones “tinguin la profunda convicció que tenen plena legitimitat per apropiar-se de la qüestió teològica amb els seus iguals i germans, els homes”. I conclou: “El patriarcat exerceix una veritable discriminació, per no dir una violència interpretativa, que desemboca en la mutilació d’aspectes essencials del missatge de l’islam”.

stats