La pandèmia no provoca cap tsunami polític
BarcelonaJa hi haurà temps per veure quins són els efectes de la pandèmia del covid-19 en la política espanyola i catalana, però els indicis que tenim, per exemple a través del CIS d'aquest dimarts, no assenyalen que per ara estigui a punt de succeir cap tsunami. I això que la dreta espanyola està abocada a una campanya d'enderroc del govern de Pedro Sánchez, incloent-hi manifestacions al carrer que són un perill per a la salut de tothom. Curiosament, hi ha més unitat civil i política a Catalunya (una societat teòricament fracturada pel Procés) de la que està havent-hi ara mateix a Espanya. Mentre a Barcelona encara ressonen els aplaudiments als sanitaris, a Madrid les cassolades atiades per grups suposadament apolítics però amb una retòrica patriòtica sospitosament semblant a la que gasten Vox i el PP, guanyen terreny.
Un observador imparcial podria pensar que està en marxa una revolta i que el govern del PSOE i Unides Podem té els dies comptats. Però això no és el que indica el CIS, tot i les reserves amb què s'han d'agafar sempre aquestes dades. Segons l'enquesta, el PSOE manté el seu lideratge amb el 31% d'intenció de vot, mentre que el PP es manté al voltant del 20%. Potser és per això que Pablo Casado ha decidit augmentar els decibels i, a més de votar no a la pròrroga de l'estat d'alarma, ara acusa el PSOE d'estar negociant "treure etarres de les presons", una bestiesa de gran calibre.
Justament, el CIS detecta un augment de la intenció de vot a Cs just després que es distanciés de la dreta per votar amb el govern la pròrroga de l'estat d'alarma. L'extrema dreta perdria suports i també Unides Podem, però en menor mesura. Si hem de fer cas a aquests resultats, la ciutadania, que és crítica amb la gestió del govern Sánchez, estaria llançant un missatge molt clar, sobretot a l'oposició: ara no és el moment de partidismes i càlculs electorals, sinó de fer pinya i actuar de manera responsable. De fet, un 75% es pronuncien en aquest sentit. Que lluny queda l'exemple de Portugal, on govern i oposició van cooperar des del primer moment!
Un altre dels resultats sorprenents que deixa l'enquesta és el suport creixent al fet que siguin les comunitats autònomes les que dirigeixin el desconfinament. Si fa un mes només ho defensava un 20%, ara aquest percentatge s'ha enfilat fins al 36%. No deixa de cridar l'atenció que molts votants conservadors defensin ara l'estat autonòmic perquè no els agrada el color del govern espanyol, però benvingut sigui el reconeixement a la diversitat. També es detecta un suport gairebé unànime a iniciatives com l'ingrés mínim vital, que s'aprovarà a finals de mes.
En definitiva, la ciutadania espanyola manté unes posicions allunyades del radicalisme que hem vist aquests dies en les manifestacions rojigualdas. Hi ha la sensació que encara no és hora de passar comptes, i que en aquests casos s'ha de jutjar tant la gestió del govern com la de l'oposició. A Catalunya, de moment, hem d'agrair que el to general del debat polític s'hagi mantingut dins de l'espai del fair play. Com també l'ha mantingut la gran majoria de la ciutadania.
