CADA CASA, UN MÓN
Misc 31/10/2019

Habitar un vell taller mecànic

La creació d’un petit espai d’entrada aïlla la casa del carrer. Palma Hideaway, per Mariana de Delàs

Cristina Ros
4 min
Palma hideaway Mariana de Delás, arquitecta
 Palma Habitar un vell taller mecànic

La memòria del taller mecànic de motos que va ser fins no fa gaire hi és avui molt present. Emmarcar els vells calendaris de pin-upsque s’hi van trobar i donar-los un lloc destacat a la zona d’estar és només un detall en un projecte d’aparença senzilla i concepció complexa, realitzat per la jove arquitecta catalana Mariana de Delás en una planta baixa de l’Eixample de Palma, a tocar del centre de la ciutat. Aquell vell taller és ara l’estudi/habitatge, l’amagatall -d’aquí ve el nom del projecte, Palma Hideaway-, el refugi per a una dona també jove a la qual la feina obliga a passar bona part del temps viatjant.

Habitar un vell taller mecànic

Palma Hideaway és l’últim treball d’aquesta arquitecta per donar resposta a una demanda social. El preu inaccessible de la majoria de cases i pisos en moltes de les ciutats fa que no pocs joves busquin una sortida adequada i creativa per aconseguir el seu primer habitatge. Als carrers no comercials, fins i tot aquells que no estan allunyats del centre, s’hi pot trobar una oferta de locals a un preu molt més econòmic que no els dels habitatges que tenen a sobre o al seu entorn. A més, solen tenir més altura i unes particularitats que, amb una transformació ben dissenyada, ofereixen la possibilitat de convertir-se en una casa singular a peu de carrer. Palma Hideaway no és el primer projecte d’aquestes característiques que afronta l’arquitecta Mariana de Delás. De fet, aquest habitatge a la Ciutat de Mallorca és hereu del que, el 2017, realitzà amb el també arquitecte Marcos Duffo al cor de Barcelona, Raval Hideaway, que es pot visitar a la pàgina web

El carrer vital i l’habitatge íntim

Els 92 m( 2) de l’antic taller mecànic eren suficients per convertir-lo en un habitatge per a una sola persona que gaudeix d’acollir-hi els amics. En tot cas, la transformació d’un local comercial en una casa exigeix unes solucions que, segons afirma la mateixa arquitecta, “passen per facilitar el contagi de la vitalitat del carrer i alhora aconseguir l’aïllament necessari de l’exterior per poder gaudir-ne com a lloc de descans i de treball”. No és fàcil, però la necessitat activa la creativitat, i Mariana de Delás ha aplicat recentment a Palma algunes de les estratègies arquitectòniques i d’interiorisme ja provades en el projecte del Raval.

Per habitar al mateix nivell d’un carrer de trànsit intens de vianants, la vida de la casa no es pot mostrar com un aparador. S’ha de guanyar intimitat. D’aquí ve la creació d’un espai intermedi, de transició, entre la voravia i l’interior de l’habitatge, un espai que rebaixa, a més, el soroll sovint agressiu de la vida que transita a l’exterior. En línia amb la façana, unes primeres portes plegadisses i perforades matisen l’entrada de llum, aporten ventilació i ofereixen un primer grau d’intimitat a l’interior. En tot cas, aquestes portes exteriors no són suficients. La clau és en la idea de crear una segona façana interior, en aquest cas de vidre i fusta de pi natural, que acabarà d’aïllar l’habitatge del carrer. Aquest espai intermedi és una zona d’alleujament, el lloc per deixar la bicicleta o la compra, o per aprofitar el banquet de fusta que s’hi ha habilitat per esperar algú. És també un petit jardí, gràcies a una pastera de rajola vidriada d’un verd intens que anuncia, sense revelar-lo, l’esperit jove i creatiu que es viu a dins.

Habitar un vell taller mecànic

L’arquitecta Mariana de Delás comparteix amb la propietària del nou habitatge la convicció que “la casa que habitem ens ha de divertir i facilitar que ens trobem amb la nostra joventut”. Alhora, cap de les dues volia esborrar la memòria del vell taller de motos. Volien que es veiés que allò abans no era un espai residencial sinó un local de sostres alts, estructura mixta de formigó i marès, i un paviment continu de formigó al qual només se li ha llevat la primera capa, deixant els àrids com un atractiu a la vista. La memòria, conservada.

En diagonal

La distribució de l’interior en diagonal a partir d’un envà de fusta no és un capritx. Facilita la distribució de la llum natural que entra del carrer i també d’un petit pati posterior abans infrautilitzat. Actua de barrera acústica i visual. Acompanya la circulació d’una zona a l’altra de la casa, des dels espais comuns fins al pati, però també a les dues habitacions, que, gràcies a una tarima de fusta, s’aixequen lleugerament de terra i aconsegueixen privacitat per a la zona nocturna, íntima. Aquesta petita elevació s’aprofita, a més, per construir una banyera-dutxa que baixa, en el mateix verd vibrant, com un petit luxe dins un habitatge molt bàsic.

Habitar un vell taller mecànic

És sobretot el color el que dona alegria i joventut a la casa. Tant el color de la fusta natural com el verd de les rajoles vidriades que es troben en espais molt determinats de l’habitatge: com a sòcol dels sofàs d’obra, en les pasteres, a la banyera, en un banc que converteix la finestra del dormitori principal en un mirador, a les jardineres del petit pati posterior o a la superfície d’una original taula vermella -dissenyada per l’estudi mallorquí 2Monos- que fa d’illa a la cuina, situada a la zona central, la de més pas de la casa.

Habitar un vell taller mecànic

Així, aquell vell local de ciclomotors, que va resultar molt més econòmic que no l’accés a un pis més convencional, és avui un habitatge fresc, jove, bàsic i funcional, que ofereix a la seva propietària el que buscava: un amagatall, un refugi al bell mig de la ciutat per impregnar-se de la vitalitat del carrer sense sentir-se agredida per l’extraordinària proximitat.

Un pati per guanyar llum natural i corrent d’aire

Entre les dificultats que es poden trobar a l’hora de transformar un local comercial en un habitatge hi ha la foscor i la manca de corrent d’aire. Tancada com ha d’estar la casa al carrer per preservar la intimitat, s’han de buscar solucions que aportin llum natural i ventilació a l’interior. En el cas de la conversió en residència d’un vell taller mecànic de l’Eixample de Palma, l’arquitecta Mariana de Delás ha potenciat la màxima obertura cap al petit pati interior situat al final del local. En un entorn degradat s’hi imposa la senzillesa i la netedat, una combinació d’enguixat amb pedra de marès on també hi ha lloc per crear-hi un espai de verdor.

stats