Obrint camí en la participació metropolitana
El dijous 5 de març es va fer la sessió de cloenda del procés de participació de l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest document traça les grans línies de desenvolupament territorial metropolità i és una peça clau pel model urbanístic dels propers anys. Va ser aprovat el 26 de març del 2019 per part del Consell Metropolità i entre el setembre del 2019 i el gener del 2020 hi ha hagut el període d'informació pública i un procés participatiu obert a tota la ciutadania de l’AMB.
El programa de participació ha combinat tallers temàtics (que s'han fet conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) i sessions adreçades als col·legis professionals (advocacia, enginyeria, economia, etc.) i a la ciutadania dels 36 municipis metropolitans (s’han realitzat sis debats ciutadans a les diverses zones metropolitanes). També s’han obert uns canals de participació online (recollida de suggeriments i una enquesta) i s’ha dissenyat una exposició (Metròpolis de ciutats) que ha recorregut diversos municipis de l’àrea metropolitana. En el conjunt de sessions hi ha hagut al voltant de 1.000 participants i 2.700 aportacions recollides.
Per què és interessant, aquest procés? Les àrees metropolitanes són espais en transformació constant i difícilment identificables, sovint sense institucions. En els casos europeus on hi ha governs metropolitans, els mecanismes de participació ciutadana són escassos. En trobem alguns exemples a França (amb òrgans consultius i processos de participació associats a l’urbanisme), Hèlsinki (urbanisme) i Manchester (consultes puntuals). En el cas de Barcelona, el disseny institucional i la composició territorial afecten la participació ciutadana a escala metropolitana.
En primer lloc, el sistema d’elecció és indirecte, ja que són els alcaldes i regidors municipals qui governen l’AMB. Per tant, el mandat metropolità està lligat al mandat municipal i el rendiment de comptes es fa a escala local. A més a més, hi ha pocs debats metropolitans que siguin mediàtics, cosa que converteix l’arena metropolitana en més tècnica que política, i amb una pressió ciutadana pràcticament inexistent. A això cal afegir-hi que és una institució complexa pel que fa a competències i finançament. Les competències tradicionalment han estat lligades a l’urbanisme, la gestió de l’aigua, dels residus o del transport, temes molt tècnics en què costa participar si no es té expertesa o es fa un gran esforç per comunicar de manera entenedora. La complexitat del sistema de finançament metropolità no ajuda tampoc a visibilitzar la institució ni sentir-se interpel·lats a participar-hi.
En segon lloc, la participació a l’AMB presenta obstacles a causa de la seva composició territorial, molt diversa: tant pel que fa a la seva població (dels 3.000 habitants fins als 1,6 milions d’habitants), la seva localització (costaners, de muntanya, més /menys ben connectats amb transport públic), l’activitat econòmica (industrials, residencials, de serveis) i les seves característiques socioeconòmiques (renda mitjana, edat, etc.). Així, hi ha municipis en què hi ha més participació d’entrada (en les darreres eleccions locals, va oscil·lar entre el 49% i el 65%), temes que afecten uns municipis i no uns altres, i que, per tant, futurs processos de participació haurien de tenir en compte aquesta diversitat per aconseguir que la participació sigui el màxim de representativa i extensa.
Finalment, el principal repte de la participació metropolitana recau en el seu propi disseny institucional. Així, l’AMB és reconeguda per una llei del Parlament de Catalunya com a ens local. Aleshores, ¿la participació metropolitana ha de ser diferent de la local? Si s’entén que sí, ja que hi ha temes d’abast metropolità, qui ha de fer aquesta participació? ¿L’AMB, que no té un reglament de participació, o els municipis incorporant la dimensió metropolitana?
En definitiva, aquest procés al voltant del PDU és pioner, ja que la participació ciutadana es realitza habitualment, i també amb problemes de representativitat, a una escala més local (de barri, municipi), amb temes de proximitat. L’AMB, en canvi, és una institució desconeguda, sense uns mecanismes de rendiment de comptes directes, i que s’ocupa de temes sovint molt tècnics. Precisament per aquesta complexitat, fer processos de participació ciutadana com el que s’ha fet pot ser l’oportunitat per donar a conèixer l’AMB, per cridar l’atenció de la ciutadania i per forçar els electes a compaginar amb més determinació el seu barret com a representant local i també metropolità.
