Obesitat i sobrepès: l’altra malnutrició

Cada any, com a mínim, 2,9 milions de persones d’arreu del món moren per l’obesitat o el sobrepès. Són dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que apunta que el fenomen ha arribat a proporcions epidèmiques a nivell global. De fet, tant és així que, en la majoria de països del planeta, tant l’obesitat com el sobrepès acaben amb més vides que la fam. Els experts adverteixen que es tracta d’un problema que creix: des del 1975, per exemple, la taxa d’obesitat mundial s’ha triplicat, i els pronòstics actuals no són optimistes. A més, s’ha experimentat un canvi significatiu: abans es considerava un problema que afectava només societats amb ingressos alts; ara, en canvi, ja involucra -i cada cop més- societats menys desenvolupades.

Però… com es mesura l’obesitat i el sobrepès?

L’OMS ho defineix com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Per mesurar-ho, s’utilitza l’índex de massa corporal (IMC), un indicador que s’extreu de la relació entre el pes d’una persona i la seva estatura. L’IMC es calcula dividint el pes -en quilograms- d’un individu per la seva alçada -en metres- al quadrat. Hi ha sobrepès si l’índex resultant és igual o superior a 25 i obesitat si l’IMC és igual o superior a 30.

Bona part de les veus expertes coincideixen a afirmar que s’ha de prioritzar la prevenció entre els més petits. Principalment, perquè són el futur: els infants obesos i amb sobrepès tenen tendència a seguir-ho sent un cop són adults i, com a conseqüència, hi ha més números que pateixin problemes cardiovasculars, diabetis o altres malalties vinculades. En els últims 40 anys, el nombre de nens i adolescents obesos d’arreu del món s’ha multiplicat per 10, tal com apunta un estudi dirigit per l’Imperial College de Londres.

L’OMS també alerta que aquest fenomen està afectant progressivament molts països pobres. De fet, prop de la meitat dels infants que en són víctimes viuen a l’Àsia, i una quarta part habiten al continent africà. La manca de recursos es tradueix, sovint, en una alimentació irregular, desordenada i poc nutritiva. En aquests indrets, la fam i l’excés de pes comparteixen escenari.