Obama i Merkel prioritzen la via diplomàtica a Ucraïna

WashingtonAngela Merkel va arribar ahir a la Casa Blanca amb grans dosis de precaució, prudència i diplomàcia. La cancellera alemanya va intentar silenciar els tambors de guerra que fa dies que ressonen a Washington amb una defensa contundent de la recerca d’una solució diplomàtica al conflicte ucraïnès. “Ho intentarem una vegada i una altra”, va insistir Merkel en la roda de premsa conjunta amb el president dels Estats Units, Barack Obama.

“Les perspectives d’una solució militar al problema han sigut sempre baixes”, va afegir el líder nord-americà, tot i que també va admetre que el seu govern estudia enviar ajuda a Kíev contra “l’agressió russa” si el diàleg i les sancions fracassen.

L’última escalada bèl·lica a l’est d’Ucraïna, la debilitat de les negociacions de pau i el paper de Moscou en la crisi han creat friccions entre els Estats Units i els seus aliats europeus. Per això Obama i Merkel van voler mostrar sobretot unitat a l’hora de decidir els passos per aconseguir l’estabilitat de la zona. Tots dos van subratllar que no creuen en una solució militar i esperen que el cost inflingit a l’economia russa a través de les sancions imposades en els últims mesos sigui suficient.

Sancions per sobre de les armes

Obama, doncs, no cedeix a les pressions cada cop més intenses de legisladors demòcrates i republicans del Congrés, i fins i tot d’alguns membres del seu govern, que li demanen enviar ajuda militar a Kíev. Aquesta acció, però, toparia amb la doctrina del president en política exterior, que prioritza la diplomàcia i les aliances en lloc de la confrontació unilateral.

Seguint aquest fil, Obama va introduir la setmana passada en la presentació del seu pla de seguretat nacional per als Estats Units el concepte de “paciència estratègica”. Una idea que ahir tant ell com Merkel van seguir al peu de la lletra amb la ingerència russa a l’est d’Ucraïna.

“En un moment en què els conflictes arreu del món semblen intractables, la història d’Alemanya ens dóna esperança, podem acabar amb les guerres, els països poden reconstruir-se, els adversaris poden convertir-se en aliats i els murs poden caure”, va afirmar l’inquilí de la Casa Blanca.

Merkel va afegir que com a polítics és el seu deure trobar una solució diplomàtica al conflicte. “Hi ha una possibilitat d’aconseguir un alto el foc i de trobar condicions perquè no hi hagi civils morts cada dia”, va dir. Tot i així, també va explicar que l’èxit de les negociacions de demà a Minsk entre Kíev i Moscou no està assegurat. La cancellera alemanya i el president de França, François Hollande, tenen previst reunir-se a la capital bielorussa amb els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i Ucraïna, Petró Poroixenko, per acordar un nou pla de pau.

El president nord-americà es va mostrar esperançat en la reunió però també convençut que si el diàleg fracassa hi haurà una resposta “forta” i “unida” dels EUA i la UE. De fet, els dos mandataris van coincidir que la violació de la integritat territorial d’un país no pot ser ignorada. La cancellera alemanya va acusar Rússia de violar aquest principi en dues ocasions a Ucraïna: amb la invasió de la península de Crimea a principis de l’any passat i amb el seu suport als rebels pro-russos de les regions de Donetsk i Lugansk. “Si renunciem a aquest principi no podrem mantenir la pau i l’ordre a Europa”, va advertir.

Tot i que Obama i Merkel van renunciar a posar línies vermelles a Moscou si no s’obté una treva, el president nord-americà va dir que totes les opcions eren sobre la taula. Va revelar que encara no ha pres cap decisió sobre si enviar armes a l’exèrcit ucraïnès, i va assegurar que abans de decidir-ho ho consultarà amb els seus aliats europeus.

Putin critica Occident

Per la seva banda, el president de Rússia, Vladímir Putin, va culpar Occident d’haver provocat l’actual crisi a Ucraïna. El conflicte, segons va dir el cap del Kremlin en una entrevista al diari egipci Al-Ahram, és el resultat dels intents dels Estats Units i els seus aliats europeus -“que es creuen vencedors de la Guerra Freda”-“d’imposar arreu la seva voluntat”.

Putin va assegurar que el seu govern ja va advertir els líders occidentals en diverses ocasions de les conseqüències “nefastes que tindria la seva intromissió en els assumptes interns d’Ucraïna”. A més, va advertir que si es vol estabilitzar la situació cal un cessament de les hostilitats i, més particularment, la fi del que va anomenar “l’operació antiterrorista” de l’exèrcit ucraïnès.

Ucraïna no va ser l’única qüestió de seguretat global que va acaparar gran part de la breu reunió entre Obama i Merkel. Els dos mandataris també van parlar de l’Afganistan, de la guerra contra l’Estat Islàmic i de les negociacions nuclears amb l’Iran.

Esperant la decisió de l’Iran

A finals de març s’acaba la tercera data límit que es van imposar l’Iran, els EUA i els seus aliats per trobar un acord sobre el programa nuclear de Teheran. Ahir Obama va assegurar que no serà necessari allargar més aquestes converses, ja que, segons ell, és hora que els iranians prenguin una decisió.

Per Obama cal que el pacte deixi clar que l’enriquiment d’urani de l’Iran no persegueix la construcció d’una arma nuclear, sinó la creació d’energia nuclear.

El Grup dels 5+1 -els EUA, el Regne Unit, França, Rússia i la Xina, més Alemanya- i l’Iran aprofitaran les pròximes setmanes per obtenir un acord històric que ha de posar punt final a més de 30 anys d’enemistat entre Washington i Teheran.

Merkel i Obama van mostrar sintonia en aquesta qüestió i en moltes altres. El to diplomàtic es va mantenir tota la trobada. Fins i tot quan van sorgir Grècia i les polítiques d’austeritat. El líder nord-americà només va fer una tímida defensa de les polítiques de creixement i va preferir donar veu a la cancellera.