#ELECTOLAB24M
Misc 12/05/2015

Els nous líders necessaris

El nou paradigma de pactes i geometria variable requerirà que els nous electes es guanyin la credibilitat i la reputació de líders de veritat, i això passa per substituir l'art de la confrontació per l'art de la cooperació

i
Aleix Cuberes
2 min

BarcelonaLa mateixa nit del 24 de maig començarà una nova etapa en la cultura política de casa nostra: la fórmula dels governs en minoria, de geometria variable, multicolors o de coalició esdevindran la normalitat institucional. Aquella mateixa nit, quan es confirmi el traç gruixut dels resultats electorals començaran els contactes informals, les aproximacions discretes i el festeig oficiós.

Els protagonistes encarregats de materialitzar aquest canvi cultural procedeixen, en la majoria de casos, d'una tradició conformada on la força, la dominació, la rivalitat, la imposició i l'actitud 'selfie' conformen l'ADN relacional amb els adversaris i sovint també les persones.

Aquest lideratge més dur es creu millor i més especial que la resta: "Mira què he estat capaç d'aconseguir, mira que fort que sóc... Vota'm". Li agrada vanagloriar-se i presumir del seu estatus. Toca poc de peus a terra. És oportunista. Ha perdut el contacte vital amb el carrer.

El nou paradigma requerirà que els nous electes es guanyin la credibilitat i la reputació de líders de veritat. Això passa inevitablement per substituir l'art de la confrontació per l'art de la cooperació. I les actituds hi juguen un paper fonamental: humilitat, amabilitat, passió, perspectiva, persistència, missió, el "no sóc millor que ningú i ningú és millor que jo".

Estem parlant d'un nou líder facilitador: s'enfronta a les complexitats dels reptes creant i estimulant atmosferes i equips amb talent, creativitat i autonomia, delega, és flexible. Constructor d’excel·lència: la Casa Blanca de Bill Clinton era coneguda perquè a l'hora de prendre les decisions més difícils, sensibles i arriscades, abans hi havia una "competició interna". S'havia de convèncer el president de quina era la millor decisió. Per això, els diferents caps de gabinet conformaven dos equips, per contrastar models i presentar les millors alternatives i conclusions perquè Clinton aquest aprovés la legislació en un sentit o en un altre.

Les millors decisions necessiten de la construcció de consensos amb els adversaris. Això vol dir triangular –"incorporar propostes, valors, mirades dels adversaris en la nostra proposta i així enriquir-la i guanya"– i també la generositat de compartir els èxits. Darrere de qualsevol debat, la pregunta final era: "El resultat final ens uneix o ens divideix més?".

I finalment, el nou líder no podrà obtenir resultats si abans no ha construït un marc de confiança i respecte estable. Això passa per no deixar de pensar en clau de destrucció de l'adversari i d'aprofitar-se de les fragilitats dels adversaris per utilitzar-les en benefici propi: generositat. Amb l'armadura de guerrer no hi ha seducció ni confiança possibles.

Si aquests nous líders han de ser els protagonistes d'un canvi cultural sense precedents i tan important, ja podrien començar a enviar-nos senyals durant la campanya!

stats