Nook, el llibre electrònic que gairebé noqueja el gegant de les llibreries

El 20 d’octubre del 2009, a Nova York, el gegant nord-americà de llibreries Barnes & Noble va convocar la premsa. Després d’anys rumiant-s’ho, havia decidit apuntar-se a la moda del moment: el llibre electrònic. Si bé mitjans com The New York Times i The Wall Street Journal ja n’havien avançat alguns detalls, la roda de premsa va servir per confirmar-los: la cadena estava a punt per llançar al mercat el seu primer lector de llibres electrònics, de marca pròpia. Sota el nom de Nook, la companyia havia dissenyat un dispositiu equipat amb pantalla de color, sistema operatiu Android de Google i un preu de 259 dòlars. 

L’acció certificava la decisió que ja s’ensumava des de feia temps: Barnes & Noble, el rei de totes les llibreries, finalment feia el pas d’entrar en aquest món, que semblava no parar de créixer, especialment des de l’estrena de Kindle, el llibre electrònic d’Amazon. 

“El 2009 ens trobàvem en ple auge del netbook, un dispositiu més petit que el portàtil però més gran que el telèfon Blackberry de l’època, molt útil per a l’entreteniment multimèdia”, contextualitza Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC. Els lectors de llibres electrònics n’eren una evolució, amb pantalles que permetien llegir sense tantes molèsties oculars. “Entre el 2008 i el 2012 es va viure un efecte novetat –explica Soler–. Les perspectives per a Nook eren molt positives, perquè el consumidor estava predisposat a utilitzar aparells d’aquesta mena i tan sols hi havia un competidor fort al mercat”. La premsa va llegir la sortida d’aquest nou dispositiu com una intenció de la cadena de llibreries de parar els peus al Kindle d’Amazon. Semblava que els vents bufaven a favor de la companyia. 

Barnes & Noble va definir el seu flamant dispositiu com el “lector electrònic més avançat del món”. Des del mateix aparell, per exemple, es podien descarregar més d’un milió de llibres de la botiga digital de la cadena, mig milió dels quals gratuïts gràcies a l’acord amb el servei Google Books. També permetia intercanviar llibres entre els dispositius i incloïa un teclat tàctil. Tres anys més tard, el 2011, Consumer Reports el va distingir com el millor lector electrònic del mercat. Però les coses ja havien canviat molt. Empreses com Google i Apple ja havien llançat dispositius similars, i la llibreria ho tenia difícil per esgarrapar mercat a Amazon. Tot i l’extensa xarxa de botigues de la cadena, amb més de 650 locals on es podia provar el producte, el Nook havia aconseguit només una penetració del 13,4%. Alhora, el sector del llibre tradicional també passava per un mal moment. El 2013, les seves botigues van vendre un 8,8% menys de publicacions en paper. La sagnia encara va ser més grossa en les vendes dels seus dispositius, que van desplomar-se un 34%. 

“Amb el pas del temps, la competència s’havia enfortit i el seu producte va quedar tecnològicament endarrerit”, explica Neus Soler. Actualment, Nook ha evolucionat i, gràcies a acords amb Samsung i Lenovo, encara es fabrica