30/05/2020

Necessitarem més cultura

4 min

Fa uns mesos l’escriptora Jeanette Winterson, en una visita a Barcelona, ens va regalar una intervenció plena de poesia i filosofia sobre el sentit últim de la creació artística. Avançant-se a l’aïllament a què ens hem vist abocats aquests dies, Winterson va fer referència a com la literatura, la música i l’art tenen la capacitat de fer-nos sentir acompanyats fins i tot en la més gran de les solituds. Algú, abans que nosaltres, haurà patit el dolor d’una pèrdua, el desamor o la por, que ens semblen tan únics i incomunicables quan ens toca viure’ls. L’art, en totes les seves manifestacions, ens permet justament connectar a través de l’espai i el temps amb els qui han viscut experiències que, tot i ser diferents de les pròpies, poden tenir-hi molt en comú. Aquesta connexió ens fa veure el que hi ha d’universal en aquelles vivències que ens han fet sentir tan sols, ens permet sortir del nostre enclaustrament i empatitzar amb aquells qui, amb les seves diferències, estan vivint o han viscut el mateix que nosaltres. Així, la creació artística, com una teranyina, construeix ponts, diàlegs i afectes entre humans que no s’han conegut mai, que potser han viscut en altres èpoques o es troben a l’altra punta del món. Potser, també, entre humans que viuen al mateix barri. Sense l’art, difícilment podríem tenir una idea d’humanitat ni de comunitat.

Aquests dies ho hem vist. Des de l’inici de la pandèmia hem viscut una explosió de propostes literàries, musicals, teatrals i audiovisuals de tot tipus dirigides no només a entretenir, sinó també a acompanyar i fer front als moments tan difícils que estem passant. El món de la cultura s’ha bolcat a fer-se present, conscient de la tasca imprescindible que té i adaptant-se d’un dia per l’altre a un context digitalitzat que en alguns sectors s’allunya molt del seu àmbit habitual. La presència de la cultura ens ha permès parlar del que ens estava passant, més enllà de les notícies i dels informes científics.

Però així com la cultura ha estat imprescindible per viure el millor possible aquest confinament, ho serà tant o més per fer front al futur que tenim per davant. La pandèmia ens ha tornat a situar, com diu Gonçalo Tavares, davant del fet irreductible de la pròpia mort, cosa que en la cultura occidental actual sovint s’oblida. A la por i la inseguretat que és natural que generi aquest xoc inesperat amb la nostra fragilitat, s’hi suma l’ansietat de veure que s’acosta una nova recessió econòmica de conseqüències encara imprevisibles. El cert és que els propers mesos ens tocarà conviure amb una incertesa que no sabem quan acabarà.

Els riscos i els reptes del moment que estem vivint són múltiples i el paper de la creació artística i cultural en aquest context és fonamental. Sabem per experiències prèvies que en una societat en crisi on s’estenen la por i la incertesa és fàcil que s’accentuï el replegament identitari més excloent, que es reforcin els estereotips que es troben a la base del racisme, el masclisme o el classisme, i que es visqui un retrocés en drets i llibertats. Ens cal avançar-nos i ser conscients d’aquest perill, i ens cal generar narratives que contrarestin aquesta possibilitat. El món de la creació i de la cultura tindran una tasca important, sobretot com a espais on generar noves possibilitats de futur i on temptejar, a través de la imaginació, el pensament i l’experiència estètica, alternatives a les profecies apocalíptiques que tendeixen a paralitzar-nos i alimenten les actituds més reaccionàries. Necessitarem poder compartir col·lectivament les pors i els dubtes que totes tenim en aquesta nova realitat, i refer els vincles i les complicitats a la llum d’un món que ha canviat. La tasca més important, però, serà prendre consciència que aquestes pors i incerteses són el pa de cada dia d’una gran part de la humanitat i que aquesta crisi és sobretot una oportunitat per emmirallar-nos en aquest altre que són tots els nostres semblants, i intentar que el nostre destí comú sigui millor. Si alguna cosa hi pot fer el món de l’art i la cultura és justament la de ser mirall, generar vincles i obrir perspectives.

stats