'El Mundo' suggereix que els independentistes van matar el jutge de l'1-O

BarcelonaEl mal periodisme funciona sovint per contagi. Si poses dos fets no relacionats de costat, és inevitable que el lector traci una relació de causa i efecte entre els dos fets. "Mor una balena després de menjar un sugus de pinya" pot ser un enunciat en què no hi ha cap falsedat. Però potser resulta que la balena va morir perquè va queda varada a la platja i que un nen li donés el sugus no hi ha tingut cap paper. El truc és molt infantil, però està a l’ordre del dia. 'El Mundo' titula: "Mor el jutge de l’1-O que va ser assetjat pels independentistes". Tot i que el diari no diu explícitament que les protestes dels independentistes siguin la causa de l'òbit –es cuida prou d’escriure "mor per l’assetjament"–, és evident que el lector pensarà que sí que l’és: ¿si no, per quins set sous ho destaquen en el titular?

Però el cas és que el difunt jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer feia molts mesos que estava malalt. I, de fet, va rebre uns permisos poc freqüents perquè pogués allargar la instrucció i dedicar-s'hi en exclusiva. Podem preguntar-nos, doncs, si va ser l’atzar el que va fer arribar la causa a la taula del seu despatx: la justícia espanyola ha demostrat que domina mecanismes espuris amb els quals els repartiments dels casos es fan amb cartes marcades. Ras i curt: no és inversemblant que la casta judicial hereva del franquisme –aquella que controla l’Estat des de la barrera– li encarregués construir el cas, sabent que probablement no n’hauria de retre comptes d’aquí uns anys. El diari li dedica, per cert, una lloa titulada "Un exemple de servei públic". Contrasta amb el recull de casos que fa 'La Directa', que recorda que el jutge va ser bèstia negra d’independentistes i anarquistes, i que va dictar unes quantes presons preventives discutibles, de casos que van acabar en absolucions, com en el cas del casteller Sergi Rubia, que va passar 24 dies entre reixes.