16/10/2020

Kim i les emocions

2 min

Tot i la distorsionada imatge que en tenim a Occident, el nord-coreà Kim Jong-un es consolida com un hàbil líder polític. Va sortir reforçat de la seva aproximació als Estats Units i Corea del Sud amb diverses cimeres històriques que prometien posar fi a un dels grans conflictes heretats de la Guerra Freda, tot i que el crític procés amb Washington va acabar en no res davant l'obstinació de Donald Trump a exigir-li que renunciés al seu programa nuclear. El procés amb Corea del Sud també va ser estèril, però això no canvia el fons. Kim va ser, en certa manera, normalitzat amb aquelles reunions: Pyongyang ja no encapçala les amenaces internacionals, però manté el seu arsenal i el seu programa nuclear militar, un instrument de dissuasió que permetrà que el seu règim sobrevisqui.

I això, tot i que Kim ha complert la promesa que va fer l'1 de gener, quan va posar fi a la moratòria de proves nuclears i balístiques que ell mateix havia imposat per facilitar el diàleg amb Washington. "El món veurà una nova arma estratègica en un futur molt pròxim", va aventurar llavors. El passat cap de setmana, la desfilada amb motiu del 75è aniversari del seu Partit (únic) dels Treballadors va servir per exhibir novetats: un nou míssil intercontinental, variant del Hwasong-15, capaç d'arribar als Estats Units i que encara està sent escrutat pels experts. Kim no només manté amb les modificacions del seu arsenal la campanya de dissuasió iniciada pels seus antecessors: la millora a gran escala. Així, prossegueix la seva política de fets consumats aspirant a aconeguir que els EUA es resignin a la realitat del seu poder militar.

La desfilada va tenir una altra particularitat: les emocions d'un líder que tracta de transmetre humanitat al seu poble, malgrat el seu inhumà règim. Kim va aturar el seu discurs per eixugar-se les llàgrimes. Ho va fer quan es referia a les dificultats viscudes aquest any per la pandèmia i les adversitats econòmiques i climatològiques que han arruïnat part de les seves collites, que han estret encara més el cinturó invisible que lliga els nord-coreans. "Encara que se m'ha confiat la important responsabilitat de liderar aquest país, defensant la causa dels grans camarades Kim Il-sung i Kim Jong-il, els meus esforços i sinceritat no han estat suficients per ajudar a superar les dificultats en les vostres vides".

La creixent rivalitat entre els Estats Units i la Xina afavoreix el dictador nord-coreà. En la seva aspiració al lideratge internacional, Corea del Nord recupera una figura central en la geoestratègia xinesa, i això implica mantenir un règim cap al qual mai va mantenir especial simpatia però que s'ha convertit en un soci vital còmode per a la Xina per la seva situació de desavantatge i la seva necessitat d'un padrí internacional. Com diu el prestigiós expert en Corea del Nord Andrei Lankov, "la probabilitat que el sistema nord-coreà s'ensorri, no particularment alta però bastant real durant les últimes dues dècades, ha disminuït significativament". I aquesta és la gran victòria del Líder Suprem, per qui ningú apostava quan va heretar el país. No només protegeix el seu país: també pateix per ell.