Hi ha líders polítics que per dissimular la ignorància treuen pit i exhibeixen fatxenderia. A vostè, en canvi, li fa fer cara d’espantada i ens transmet a tots el virus de la inseguretat. Hauria de ser més arrogant, com altres dones del seu partit, per no semblar tan incompetent.
Filla de militar i membre de l’Opus Dei, sembla que porti escrit a la cara que ve de bona família. Aquest bronzejat que l’acompanya sempre. La mínima expressió de nas possible per no haver d’anar pel món flairant les olors més vulgars. Els llavis ben perfilats, però sense arribar a ser carnosos. Els ulls discretament bonics. Tot en la mesura justa, i esborrat qualsevol rastre de sensualitat per una rigidesa i un ressecament que cada dia se li accentua més.
Aquest és un rostre de senyora benestant d’aspecte eternament juvenil, que ha envellit de forma prematura. Aquest és un rostre que els últims anys ha vist la mort a prop. Quan semblava que el virus Gürtel acabaria amb la seva carrera política, el president del govern li va salvar la vida artificialment. Des d’aquell dia, vostè ha viscut amagada, sabent que cada vegada que la vèiem ens venien al cap tots els viatges i festetes d’aniversari amb què la trama Gürtel la subornava. El dia que va arribar l’Ebola, la seva credibilitat ja estava massa tocada.
El seu és un altre cas de ministra que la van posar a dirigir un departament per equilibris interns de partit i no pels coneixements que se suposa que hauria de tenir en aquella matèria. El mínim que podem demanar-li a una ministra de Sanitat sense experiència en el camp sanitari és que sàpiga gestionar una crisi amb lideratge i autoritat. Però ni això. Ha preferit amagar el cap sota l’ala i deixar passar el temps, a l’espera d’un cop de sort que resolgui les coses, i qui dia passa any empeny i càrrec ocupa.
L’hem vist refugiar-se en els metges a la roda de premsa, i en Rajoy al Congrés. Desviar l’atenció i donar la culpa, ara al gos Excalibur, ara a la infermera imprudent que es va tocar la cara. És el protocol que el PP segueix estrictament en cas de crisi o catàstrofe. L’error humà. Tant és que sigui el capità del Prestige, el maquinista del metro de València o el conductor del tren de Santiago. Vostès sempre se’n renten
P. D.
I mentre Rajoy ha decidit aïllar-la a vostè per por que el contagi l’afecti a ell, hi ha una vida humana -la de Teresa Romero- que continua en joc. Tant de bo se’n surti i pugui ser conscient de totes les barbaritats que han dit i fet amb ella.
