Justícia
Misc 19/12/2021

Menors assassinats, famílies invisibilitzades

Els afectats demanen reconeixement i reparació moral i el Govern canvia el Codi Civil per millorar l’atenció que se'ls dona i arribar a tots els casos

3 min
Concentració de rebuig a l'assassinat de la Yaiza a Sant Boi el passat 17 de juny

Barcelona“Una cosa així et fa perdre tota la vida”. ¿Com es refà una família després que un dels progenitors mati el fill? Segurament és una pregunta impossible de respondre, perquè l’assassinat d’un menor capgira la vida del seu entorn sense tornada possible. Però l’acompanyament, el reconeixement i la restauració moral hi ajuden, i això és precisament el que les famílies asseguren que no arriba o que ho fa amb comptagotes. El principal crit d’alerta l’ha posat sobre la taula el pare de la Yaiza, la nena de 4 anys assassinada al maig per la seva mare, que continua a la presó. Dilluns la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, li va demanar disculpes en nom del Govern per l’"abandonament" institucional.

El cas de la Yaiza queda fora del registre de víctimes de la violència vicària, una nomenclatura que engloba únicament els assassinats de menors a mans del pare per fer-li mal a la mare. Ara la conselleria de Justícia crearà un registre de violència masclista i familiar –gestionat per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya– que comptabilitzarà tots els menors víctimes de la violència de qualsevol dels progenitors. “Volem que tots els menors comptin”, diu Ciuró en declaracions a l’ARA. Un pas que per a la família de la petita ha sigut “simbòlicament molt important”.

La Yaiza, en una imatge cedida per la família.

Malgrat tot, també en els casos que fins ara entraven dins l’estadística les famílies asseguren que el suport institucional es queda curt. Com en el cas del Leo, el menor assassinat pel seu pare en un hotel de Barcelona. L’advocada que porta el procediment civil per a la mare del petit, Marta Ariste, explica que les ajudes que existeixen a nivell econòmic són d’una quantitat “ridícula”. Però sobretot reivindica una “reparació moral” a les víctimes, que administrativament tampoc no es produeix.

En el seu cas, per exemple, han presentat una instància al ministeri de Justícia perquè ordeni al Registre Civil que el Leo només consti amb els cognoms de la mare, i no del pare. La llei ja permet aquest canvi en casos de víctimes de maltractaments quan hi ha un procediment penal viu en contra de l’agressor, però deixa en un buit legal casos com els del Leo, en què el pare es va suïcidar després d’assassinar el fill. La petició de la mare del petit encara està pendent de resposta, però si s’acceptés crearia un precedent en aquest tipus de casos.  

Posar l’infant al centre

Des del 2011, a Catalunya 26 menors han mort a mans d’un dels progenitors o d’un familiar, segons el recompte dels Mossos d’Esquadra. Els assassinats i homicidis són el cas més extrem d’una violència familiar que pot prendre moltes formes, i en què els menors s’acaben convertint en un “instrument” per fer mal a la parella, com recorda la família de la Yaiza. Per això l’advocada Marta Ariste insisteix en la necessitat que “el sistema posi el menor al centre”.

Així, la conselleria de Justícia ha modificat el Codi Civil perquè en els casos en què es detectin indicis de maltractament es pugui modificar el règim de guarda, custòdia i comunicacions, apartant el maltractador, independentment de quin progenitor es tracti. “L’objectiu és protegir els menors de qualsevol dels progenitors”, subratlla Ciuró, que recorda que el Codi Civil posa els infants “al centre” en aquest sentit.

Concentració de rebuig per l'assassinat del Leo, aquest estiu a l'Ajuntament de Barcelona.

A la pràctica, això implica que en un procés de separació o divorci una de les parts podrà al·legar aquest context de violència o instrumentalització del menor perquè el jutge el tingui en compte. En el cas de la Yaiza, per exemple, el pare explica que la seva exdona utilitzava la nena per fer-li “xantatge emocional”. En el cas del Leo no hi havia aquest context previ. Ariste, però, subratlla que cal més formació i conscienciació de tots els agents implicats en el sistema per recuperar aquesta posició de centralitat de l’infant. “Se cita molt la frase de l’interès superior del menor, però en realitat es prima molt poc”. 

Potenciar l’Oficina de la Víctima

La conselleria de Justícia també vol potenciar el paper de l’Oficina de la Víctima. “La gent ha de saber que hi pot trucar quan és víctima d’un delicte”, subratlla Ciuró. Des d’aquest recurs es proporciona assistència legal i psicològica a les víctimes de qualsevol violència. En col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), també s’elaborarà un pla estratègic de cara al gener per “millorar l’atenció a les víctimes” des de tots els vessants de l’administració, segons explica la consellera de Justícia. 

stats