El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va esgotar ahir tot l’arsenal de política monetària que té a la seva disposició amb una rebaixa històrica del tipus d’interès: el va situar en un irrisori 0,05%. Es tracta d’un intent desesperat de reactivar l’economia europea, llastada aquests últims mesos per la frenada de les principals potències, França i Alemanya, la baixa inflació i els elevats índexs d’atur en països com Espanya. Paral·lelament, el BCE va prendre ahir dues decisions importants: d’una banda, posarà en marxa un programa de compra de deute privat que inundarà el mercat de liquiditat; i de l’altra, augmentarà l’interès negatiu que els bancs paguen al BCE per dipositar-hi els seus diners. L’objectiu de totes aquestes decisions combinades és aconseguir que el crèdit torni a fluir (el diner mai havia sigut tan barat) i que els consumidors perdin la por a gastar, és a dir, impedir que la desconfiança en l’economia europea es converteixi en una profecia autocomplerta i estranguli el possible creixement.
Draghi es guarda encara un roc a la faixa, la compra de deute públic, un tabú del qual Alemanya no vol ni sentir parlar i que divideix els membres del consell de govern del BCE. Però la realitat és que un dels principals generadors de desconfiança en l’economia europea són les anomenades polítiques d’austeritat. Draghi no va voler ahir molestar Merkel però li va llançar un missatge contundent quan va dir que “hi ha camp per córrer per adoptar unes polítiques fiscals més amigues del creixement”. Els governs europeus han de trobar un equilibri molt delicat: d’una banda, han d’intentar no hipotecar els comptes públics; i, de l’altra, no poden condemnar l’economia a un llarg període d’atonia per falta d’inversió pública. La clau, segurament, és avançar en la solidaritat nord-sud i la integració econòmica i fiscal. Potser ara que el fantasma de la recessió les afecta, les economies del nord prendran consciència de la importància de tractar tota la zona euro com un tot, i no com un conjunt d’economies desconnectades entre si. Draghi i el BCE s’han quedat amb molt poc marge d’actuació. Ara és el torn dels estats membres de l’eurozona.
