"Garantirem la supremacia de la Constitució"
Soraya Sáenz de Santamaría
El DIEC2 defineix fer la llei a algú com "imposar-li la pròpia voluntat", i l'Alcover-Moll va més enllà: diu que és "vèncer-lo, enganyar-lo, matar-lo, perjudicar-lo sia com sia". No sembla, doncs, que la llei hagi tingut mai gaire bona premsa entre la gent.
De fet, allà on hi ha vida política hi ha una tensió constant entre llei i democràcia, i ha costat i costa déu i ajuda que la llei, incloent-hi la més suprema, no legitimi la violència institucional contra les justes reivindicacions de les minories i els més febles.
La majoria de Constitucions encara discriminen els homosexuals, i cal ser ben cec per no entendre que brandar-les contra les demandes de la població sempre t'acaba situant contra el sentit en què avança la història.
Per això resulta inquietant que quan Soraya Sáenz de Santamaría fa servir l'espanyola per tancar la porta a un clam democràtic, rebi la muda adhesió de bona part dels ciutadans de l'Estat.
¿És indigència democràtica o un intent desesperat dels fills ideològics del franquisme perquè no se'ls deslligui el que es pensaven que tenien tan ben lligat?
Sigui com sigui, l'enrocament constitucional és prou impresentable perquè, si es manté en el temps com a estratègia, acabi sent insostenible.
Si fos espanyolista faria el mateix que David Cameron, procuraria que es fes una consulta com més aviat millor. D'una manera o altra, l'hauran d'acabar permetent i, com més triguin, més evident serà per a tothom que convertir en mur infranquejable la Constitució és només una manera de fer-nos la llei.
