24/5: L’engany a Bildu

BarcelonaPedro Sánchez ha enganyat Bildu. La tècnica de l’engany no és gens sofisticada, és un clàssic: prometre per obtenir una cosa, i un cop obtinguda oblidar-te del que has promès (o aigualir-ho). La derogació íntegra de la reforma laboral. Per a Sánchez, aparèixer davant de l’electorat espanyol com qui ha pres el pèl a Bildu no té cost, al contrari. Puntua. Podria tenir cost barallar-se amb Podem, però Iglesias tampoc té cap interès a regalar trumfos a Bildu: el que li interessa és capitalitzar ell les suposades polítiques d’esquerres. La capacitat i la voluntat d’enganyar per part de Sánchez no és cap novetat. El més curiós és la capacitat de Bildu de deixar-se enganyar. I més quan aquesta burla els perjudica en les eleccions basques: han volgut fer de PNB d’esquerres -amb demandes socials i no nacionals- i n’han sortit escaldats. No han estat útils ni com a partit nacionalista ni com a partit d’esquerres. Com és que han estat tan ingenus? Diria que és un error conceptual: han pensat que en política es pacta per amor i no per interès (com fa el PNB). Han confiat en Sánchez en nom de l’afinitat de les esquerres. Han cregut que els pactes, en política, es fan entre germans. Germans d’esquerres. I els pactes útils es fan entre rivals.