Les lliçons d’en Gavaldà

TV3 ha estrenat un nou programa en què el presentador també circula per Catalunya en una mena de furgoneta. Lluís Gavaldà, el líder d’Els Pets, condueix El celobert, la versió televisiva de l’espai radiofònic d’iCat fm. El celobert analitza els grans èxits musicals descobrint a l’audiència les curiositats que amaguen algunes cançons. El van estrenar diumenge però a la web de la cadena ja n’han penjat quatre emissions més. El primer dia, per exemple, analitzaven lletres que no s’entenen, com per exemple el Tutti frutti de Little Richard amb l’“ A wamba buluba, balam bam bu” o les històries surrealistes que cantava Mecano. En alguns casos, tot sigui dit, la tesi de no entendre segons quines lletres quedava una mica forçada. Però en tot cas el programa manté l’essència de la ràdio: la voluntat de crear un espai de divulgació musical agradable en què es juga amb el factor de la melancolia i la curiositat.

El celobert té un aire retro, amb en Lluís Gavaldà i la seva assistent Olga, tots dos amb bata de Senyor Encarregat, que es converteixen en una mena de trobadors musicals i munten la parada al mig d’un poble, a l’estil d’un minienvelat improvisat, on alguns experts contribueixen a revelar anècdotes que s’amaguen darrere de les cançons. Com a presentador, Gavaldà té un to de mestre d’escola antiga i es dirigeix a l’audiència amb una declamació adoctrinadora que es fa una mica pesada. Va estar bé que deixés per al final la possibilitat de fotre’s d’ell mateix a l’hora de criticar lletres de cançons i cantar, com a acte de contrició, el Mosquits a l’aixeta d’Els Pets. Amb tot, en aquests programes sempre és més fàcil criticar les cançons d’U2 o de Shakira que posar el focus en els grups catalans.

El passatger més difícil. Eloi Vila, el conductor d’Al cotxe!, s’ha convertit en un entrevistador que sap furgar amb amabilitat incisiva convençut que, sobre quatre rodes, ningú no té escapatòria. Pregunta per la família, sense haver de mirar als ulls, amb el to de l’amic o el cunyat que tots voldríem tenir. Ara bé, dilluns, portant el cineasta Albert Serra, vam riure com mai amb la sensació que el que tenia ganes de saltar del cotxe era el mateix presentador. L’Eloi Vila li va demanar al seu passatger què li agradaria que li passés a la vida, i Serra li va explicar que la seva prioritat era la creació i no el que li succeís a ell mateix. I va afegir: “Potser és difícil d’entendre per a l’altra gent”. Vila, desafiant la seva altivesa, li va dir: “Jo crec que ho puc entendre, si m’ho expliques bé...” Serra li va explicar i Vila li va deixar anar: “No m’ho crec!” Automàticament el cineasta el va renyar: “Veus com la gent no ho pot entendre!”, i es va crear un bucle divertidíssim amb les tesis elaborades de Serra i com Vila es ficava de peus a la galleda donant-li la raó sense voler. L’Eloi Vila li va fer l’entrevista més divertida a Albert Serra i, al mateix temps, va aconseguir que fos la vegada que com a audiència ens hem pres l’artista més seriosament.