Fotografia
Misc 11/11/2021

El llibre prohibit que dignificava les dones

Reediten ‘Antifémina’, l’obra censurada de Colita i Maria Aurèlia Capmany en què reivindicaven les dones del tardofranquisme i la seva importància -llavors negada- en la societat

4 min
Algunes de les imatges que es poden veure al llibre Antifémina. Són retrats de dones diverses: treballadores, gitanes, monges, majorets... Imatges quotidianes que ens revelen una història oculta, la de les dones i la seva vida, que havia estat invisibilitzada fins llavors.

Antifémina és un llibre modern que té més de 40 anys. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar el 1977 què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió.

El llibre va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i sorprenentment progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada discreta, de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries perquè aquella aventura va durar molt poc. Just després de la seva publicació, Editora Nacional va acomiadar l’editor i en va posar un altre amb un tarannà conservador que va considerar que aquell llibre i aquell plantejament eren inacceptables. Estàvem al 1977. “Els censors van enviar 3.000 llibres a la trituradora”, recorda Colita. “Em va fer molta pena que no sortís, perquè la Maria Aurèlia i jo havíem fet una feinada, ens ho havíem passat molt bé i aquell material era molt bo”, explica la fotògrafa. I així, Antifémina va desaparèixer del mapa. Colita recorda que amb el pas dels anys i la consolidació de la democràcia va temptejar altres editors per recuperar el projecte: “Però tothom em deia que no, que el feminisme no interessava”. I no se n’ha sabut res més fins aquest 2021 -quan el feminisme interessa, i molt-, de manera que ara, gràcies a l’impuls de l’Arxiu Colita Fotografia i a l’Ajuntament de Barcelona, s’ha decidit recuperar aquell material i reeditar-lo amb Editorial Terranova amb una nova edició fidel a l’esperit original.

'Anfetamina'
'Anfetamina'
'Antifémina'
'Antifémina'
'Antifémina'

Les dones, marginades

El llibre parteix d’una pregunta clau: què significa ser dona? Les fotos i els textos mostren la realitat de les dones a l’Espanya que va des de finals dels 60 fins a finals dels 70, un país masclista on les dones ocupaven els marges de la societat -Capmany les defineix en més d’una ocasió com a “marginades”- i tenien una clara funció marcada per la societat: ser esposes i mares. Més enllà d’això no hi havia res. No eren subjectes de dret sinó possessions: passaven de ser “filles de” a ser “dones de” i “mares de”. El que van fer Colita i Capmany amb aquest llibre va ser descobrir tot el que hi havia més enllà d’aquesta cotilla vital. Amb aquest llibre van voler visibilitzar les dones amb tots els seus matisos i la seva força. Ho van fer a través dels retrats que travessen les pàgines de l’obra des de racons i universos molt diferents: des de monges estenent la roba fins a prostitutes passejant pel Raval, passant per noies joves en el seu dia de noces i nenes gitanes jugant al carrer.

“Han hagut de passar 50 anys perquè el llibre torni a semblar interessant, però en realitat és un llibre molt actual”, diu Colita, que recorda que “els textos de la Maria Aurèlia són totalment vàlids avui en dia i les fotos, tot i retratar una realitat històrica, ens demostren que la problemàtica de les dones segueix aquí”.

Francesc Polop, gestor de l’arxiu de la fotògrafa i un dels editors del llibre, ha sigut un dels grans impulsors d’aquesta reedició. “La Colita sempre em deia que aquest era un llibre maleït, li va saber molt greu que no tirés endavant en el seu moment, i jo sempre pensava que era una llàstima que no hagués reeixit perquè el material és boníssim”. Polop explica que a través de les pàgines del llibre es desprèn “la bona sintonia” que hi havia entre les dues: “Eren amigues, eren veïnes, es coneixien bé, eren dones que treballaven, empoderades i fortes, i aquesta bona relació també es veu en el diàleg que s’estableix entre els textos i les fotografies”.

Colita i Maria Aurèlia Capmany aborden un tema tan actual com la cosificació de les dones
Al llibre denuncien la utilització dels cossos femenins –sempre joves– com a reclam, convertits en objectes, en un procés que comparen amb “esquarterar” un cos.
Dues amigues

Colita tenia 36 anys quan es va publicar 'Antifémina'. Ja era una fotògrafa coneguda i un testimoni privilegiat de la Transició. Maria Aurèlia Capmany en tenia 58, però tot i la diferència d'edat eren amigues i còmplices i compartien idees feministes. Capmany, que llavors ja era una escriptora i activista política de renom, va ser qui va animar Colita a fer aquest llibre a quatre mans.

Colita
Maria Aurèlia Capmany
stats