El Liverpool no fa presoners
La Champions permet poques errades quan arriba la fase d’eliminatòries. El Tottenham en seria l’excepció -els de Pochettino són a semifinals només perquè el City va esguerrar la seva remuntada amb massa pífies grolleres- i, en canvi, el Liverpool confirma del tot aquesta norma. El Barça ha de ser plenament conscient que el duel amb els vigents subcampions d’Europa no tindrà res a veure, pel que fa a les dificultats, amb el que s’ha trobat davant el Lió o el United. Són nivells diferents.
Comprenc que no és fàcil temperar els judicis quan el Barça ha fet una temporada immaculada pel que fa als resultats i, sobretot, quan han desaparegut de l’escena en dos dies el Juventus i el City, que setmanes enrere desprenien aroma de ferms aspirants a la Champions. La solidesa de ferro colat que transmet el Barça de Valverde -un gol encaixat entre vuitens i quarts, i la convicció que l’embolcall ja no importa- l’ha portat a les semifinals per primer cop en quatre anys, a un partit que sona a final anticipada, però és justament ara quan ve el més difícil per més que ens costi treure’ns la paraula triplet del cap i dels llavis. El Liverpool és un equip anglès però té la fiabilitat d’un vehicle alemany. Pressiona més que no pas elabora i corre més del que pensa o precisa. Però s’equivoca molt poc i, quan ho fas tu, rarament et perdona. No crec que l’equip de Klopp sigui superior al Barça però, aquest cop, no m’atreveixo a dir que hi hagi un favorit. Perquè els anglesos han afegit a la davantera que ja ens sabíem de memòria un porter de nivell -com oblidar Karius- que dona seguretat a la defensa que lidera Van Dijk amb jerarquia.
Perquè els laterals a qui gairebé ningú no para atenció, Alexander-Arnold i Robertson, són dues bèsties que fan moltíssima feina pels seus carrils tant en atac com en defensa, perquè Firmino té la imaginació que no tenen els seus migcampistes i perquè Salah, que lògicament no ha sigut capaç de mantenir el nivell estratosfèric de la temporada passada, s’ha entonat últimament. L’únic avantatge clar que veig al Barça en aquesta eliminatòria és que ja té la feina feta a la Lliga, mentre que el Liverpool no pot fallar a la Premier si vol mantenir el frec a frec amb el City. Tal com està la Champions de sorprenent, ves que Coutinho no triï la seva antiga llar per fer la primera gran feina com a jugador blaugrana. No és moment de tapar-se les orelles, ni de distreure’s amb rebequeries, sinó de posar-hi els cinc sentits. El Liverpool no fa presoners.
