12/04/2015

De l’èxtasi a un empat frustrant

3 min
De l’èxtasi a un empat frustrant

El mateix dia que el Barça va jugar un dels millors partits de la temporada, el Madrid es va acostar als homes de Luis Enrique. Dos punts separen ara els blaugranes i els madridistes, després d’un partit de dues cares. Una, l’anterior al gol de Banega. I l’altra, la posterior. Dos partits en un de sol, amb dos gols magnífics del Barça i dos gols que van frustrar l’equip de Luis Enrique, incapaç de convertir-se en el primer equip que derrota el Sevilla al Sánchez Pizjuán aquesta temporada.

Deia Luis Enrique que no firmava l’empat, però es va endur precisament un empat que permet al Madrid posar bastons a les rodes d’un Barça que durant bona part del partit va aixecar un monument futbolístic, amb un joc encisador que semblava que sentenciava el matx. El Sevilla, escombrat del terreny de joc, va tornar a la vida quan Banega va xutar sense gaire convicció i Claudio Bravo es va empassar el xut. Una errada individual d’un jugador fiable per començar a canviar les coses en un partit esbojarrat, com solen ser-ho els que juguen aquests dos equips. Un duel en què la grapa sevillana va acabar firmant les taules amb un Barça bicèfal, primer dominador i després més poruc.

Luis Enrique va donar descans a Mascherano i va apostar pel joc de control. I això que no hi era Xavi. Amb Rakitic, Sergio Busquets i Iniesta al mig del camp el líder va jugar com cal fer-ho al Pizjuán, amb autoritat i les idees clares. Un Barça solidari, amb ajudes. Un Barça poc vertical, a diferència de bona part dels partits d’aquesta temporada, amb control posicional, els peus ben ferms al territori rival i la pilota sempre controlada. Un Barça més similar al d’altres temporades que no pas a l’actual, que esborrava el rival amb tocs constants, amb línies juntes per donar confiança a Busquets i Iniesta. L’Iniesta d’altres temporades, amb traç fi, control de la posició i elegància en el joc.

Els primers 30 minuts del Barça van deixar sense resposta el Sevilla, convertit en una joguina, en un infant contra un adult, en un mortal contra un heroi grec. Messi va obrir el marcador amb un gol semblant al que va marcar contra l’Almeria, obrint angle i traçant trajectòries imaginàries, i poc després l’argentí va cedir una falta a Neymar, que la va clavar a l’escaire. Suárez, en canvi, va jugar com un boxejador, amb joc físic i creant espais, però va fallar les ocasions que va tenir. Semblava que no calia, ja que els seus companys creaven espais amb molta facilitat. Fins que Banega va marcar.

A la segona part, el Sevilla s’ho va jugar tot a una carta. Pressió alta, intensitat, pilotes a un Reyes capaç encara de superar rivals i espais en defensa que el Barça, mig cansat, mig conservador, no va aprofitar. Luis Enrique va donar entrada a Xavi per Neymar per intentar controlar el partit, un canvi que semblava que funcionava. Però una nova errada individual, en aquest cas de Piqué en la sortida de pilota, va permetre a Reyes i Aleix Vidal regalar a Gameiro el gol de l’empat. Just quan el Barça semblava que aturaria l’huracà local, una errada d’un Piqué magnífic fins llavors va canviar del tot el desenllaç d’un partit que altera les coses. El Barça perd el coixí que tenia, la xarxa de seguretat. Si torna a ensopegar, el Madrid el podrà enxampar. La pressió és màxima.

stats