L’èxit de la Meridiana empeny el sobiranisme a aspirar a la majoria

BarcelonaLa Meridiana de colors que aquest Onze de Setembre simbolitzava l’anhel d’un sol poble divers és l’estampa més poderosa de l’independentisme, que ahir va girar full a una altra gran mobilització -la quarta consecutiva- per entomar la campanya del 27-S, un inici en què no van faltar els retrets. La demostració que la musculatura dels partidaris de l’estat propi es manté prou tibada per repetir exhibicions de força és un missatge de portes endins -cap moviment popular té avui un suport similar al del sobiranisme-, però també és un enunciat amb intenció de ser propagat a fora, primer al món i després a Madrid.

Artur Mas es va encarregar de verbalitzar-ho quan divendres, poc després que 1,4 milions de persones omplissin la Via Lliure, va reptar l’estat espanyol a abandonar “l’orgull imperial” i canviar les lleis per resoldre el plet sobiranista. Mas, que no va anar a la Meridiana “per evitar polèmiques” -tal com ho va definir el president de l’ANC, Jordi Sànchez-, va instar el govern espanyol a “prendre nota” del clam sobiranista i va assenyalar la imminent cita electoral. “Al carrer s’influeix, però a les urnes es decideix”, va recordar, conscient que la manifestació de la Diada tindria un ampli ressò a la premsa internacional, i als mitjans espanyols. Mas va insistir ahir en aquest missatge: va assegurar, ja en campanya, que a Europa “no entenen l’immobilisme total de les institucions espanyoles” i va lamentar que Espanya no “estigui a l’altura” del repte democràtic plantejat per Catalunya.

El bloc del sí fa temps que ha afermat el concepte que el 27-S és el plebiscit possible, substitut del referèndum que l’Estat no ha permès fer, però les forces unionistes ja han pujat al carro dels comicis plebiscitaris, una estratègia encara més clara després de l’èxit de la Meridiana. El no també es comptarà en la cita electoral de finals de mes. Ho demostren les constants aparicions a Catalunya dels líders dels partits amb seu a Madrid -avui Mariano Rajoy i Pedro Sánchez faran campanya a Lleida, i Pablo Iglesias repetirà presència a Barcelona-, i els missatges amb la independència com a centre gravitatori i les forces del sí com a diana.

Estimular el vot de la “concòrdia”

Mentre que el sobiranisme ha transmès en les últimes hores que la quarta mobilització massiva en un Onze de Setembre aferma el sí a l’estat propi, les forces d’òrbita espanyola han estimulat el debat de les identitats i han multiplicat les referències a la corrupció. Xavier García Albiol (PP) es va fer acompanyar ahir pels presidents autonòmics populars de Madrid, Galícia, Castella i Lleó, Múrcia, la Rioja i Melilla per proclamar que en els pròxims comicis hi ha en joc “la concòrdia i la convivència”. Albiol va animar els electors amb orígens familiars en altres territoris de l’Estat a impedir la majoria independentista. “Dependrà d’aquests veïns dels blocs de la Meridiana i dels de Santa Coloma, el Prat, Badalona i Cornellà”, va exposar el candidat popular, que també va explicitar que per a ell “el més important és el 27-S”. Al costat del candidat a Barcelona, la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, va anar més enllà i va titllar la Via Lliure d’“espectacle vergonyós”, que va vincular a un Govern “corrupte” i “sectari”. El discurs del PP casa amb el missatge de Ciutadans, que, com va fer Albiol apel·lant a la participació de la “majoria silenciosa”, va instar el sobiranisme a avaluar-se a les urnes. “Ara ens toca a nosaltres”, va assegurar el líder de la formació, Albert Rivera.

Les forces que defensen un canvi a la Moncloa per atendre el plet català, com Catalunya Sí que es Pot, van llegir la mobilització de la Via Lliure com l’evidència que els catalans tenen “una aspiració de més autogovern”, tal com ho va definir Lluís Rabell, que va receptar a Cifuentes “lliçons de democràcia”. Mentrestant, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, sembla que ha deixat enrere l’oferta de la tercera via, almenys en campanya. Ahir va instar els catalans a anar a votar a finals de mes “com si fossin les generals” per “construir la Catalunya social i no la dels comptes a Suïssa”.

Recuperada l’autoestima del 9-N

Constatada l’empenta del carrer, que no sembla disposada a dissipar-se, l’èxit de la Via Lliure empeny el sobiranisme a eixamplar el resultat que li atorguen les enquestes, a la frontera de la majoria absoluta, si se sumen els vots de Junts pel Sí i la CUP. Pendents de comprovar si el suport ciutadà es constatarà el 27-S, la Diada reforça l’autoestima dels que el 9-N van defensar el sí-sí, el cim de l’independentisme, la votació feta malgrat l’oposició activa del govern espanyol. Aquella demostració pacífica del sobiranisme, que no es va traduir en una convocatòria electoral immediata, va conduir, paradoxalment, a una desacceleració del procés, fatiga alimentada per les tensions entre partits, resoltes finalment amb la creació de la candidatura de Junts pel Sí.

Recuperada la vitalitat, el bloc del sí va encetar ahir la marató de la campanya rendibilitzant la capacitat de mobilització de la societat civil, que té guanyada la batalla del carrer, conscient que la resta de partits amb opcions de tenir representació parlamentària no comparteixen sensibilitats polítiques per articular una majoria alternativa. En això, l’escenari electoral català difereix molt del taulell de joc basc. La primavera del 2009 les urnes van liquidar l’etapa com a lehendakari de Juan José Ibarretxe perquè, tot i la victòria del PNB, socialistes, populars i UPyD van confegir un bloc que va portar Patxi López a Ajuria Enea.

Les forces sobiranistes han aprofitat en l’estrena de la campanya l’empenta del carrer -amb retrets inclosos de la CUP a Junts pel Sí d’haver-se apropiat la Via Lliure-, però ahir també van rebre un advertiment. Jordi Sànchez va dir a la Meridiana que el clam ciutadà vigilarà que els futurs diputats “no claudiquin” i ahir va apuntar, en la segona part d’un mateix missatge, que l’ANC està disposada a “donar cobertura” a accions de desobediència civil davant d’eventuals bloquejos que pugui forçar l’Estat durant el procés d’emancipació nacional. El president de l’entitat, que va posar d’exemple la desconnexió tributària d’Espanya, va dir que “l’ANC sabrà ser al lloc que li pertoca”, després que el president d’Òmnium, Quim Torra, hagués augurat un nou cicle de mobilitzacions de format diferent després de la Via Lliure. La Meridiana ha empès el sobiranisme i ha posat en guàrdia el no.