L’Estat planta els municipis nuclears

TarragonaEls municipis de l’Estat que acullen als seus termes residus radioactius o centrals nuclears desmantellades es quedaran sense els recursos econòmics que rebien com a contrapartida des de començaments dels anys 90. La pèrdua dels fons es deriva de l’eliminació de les fundacions del sector públic, decretada per l’executiu central el setembre del 2013. La tisorada afecta de ple la fundació d’Enresa, l’empresa estatal de residus nuclears, que era la que aportava els diners als municipis en forma de convenis per subvencionar activitats socials, culturals o esportives. Uns convenis que Enresa ja ha comunicat als municipis que no respectarà aquest 2014, malgrat que té compromisos firmats amb les poblacions de les àrees nuclears de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, El Cabril (Còrdova) i Trillo i Zorita (Guadalajara).

En el cas català, els municipis afectats són Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa. Rebien 27.000 euros a l’any per la proximitat de la desmantellada central nuclear de Vandellòs I. Aquesta planta atòmica va tancar les portes l’any 1990 després d’un greu incendi, l’accident més important de la història nuclear espanyola. Part de les seves estructures continuen al municipi custodiades per Enresa i s’hi quedaran fins a l’any 2027, esperant que baixin els nivells de radiació. Uns anys en què els municipis que envolten aquesta instal·lació no rebran com a compensació els fons que ingressaven fins ara.

L’eliminació d’aquests convenis ha provocat indignació en els municipis afectats, que fa uns dies es van reunir a Madrid amb el president d’Enresa, Francisco Gil-Ortega. En aquesta trobada, el president de l’ens va reiterar que els convenis pactats no es podien complir per falta de dotació pressupostària. Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, considera que “és un canvi de les normes del joc a mig partit”. “No creiem que sigui just que tinguem aquestes instal·lacions al nostre municipi i se’ns retirin les contrapartides”, afegeix. Garcia explica que els afecta perquè ja tenien “projectes que depenien d’aquests fons”, tot i que reconeix que el cas més greu és el de Zorita, on actualment s’està desmantellant la central nuclear, “perquè els diners havien de servir per buscar alternatives econòmiques i pal·liar l’impacte del tancament”. A Catalunya, on es noten més les conseqüències de la mesura és en municipis com Pratdip i Tivissa, que tenen pressupostos més modestos que Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Fonts de l’Ajuntament de Tivissa recorden que els fons ara perduts havien de servir per afrontar les inversions: “Ara haurem de dimensionar a la baixa alguns dels projectes que teníem previstos per a aquest 2014”.

Litigis encallats

Des de l’Associació de Municipis en Àrees Nuclears, l’Amac, asseguren que han traslladat el seu malestar al govern central, especialment al ministeri d’Indústria. Si no se’ls escolta amenacen de convocar mobilitzacions, tot i que de moment descarten la via judicial perquè prefereixen el camí de la negociació. “Ens diuen que s’estan buscant fórmules legislatives per continuar aportant aquests diners, perquè saben que cal compensar els municipis que tenen residus nuclears”, asseguren fonts de l’Amac. Una de les opcions podria ser desencallar un altre dels litigis que aquestes poblacions tenen obert amb l’Estat: els fons pactats l’any 2009 a canvi de la implicació de l’Amac en la recerca d’una seu per acollir el magatzem de residus nuclears de l’estat espanyol. Uns diners que havien de servir per finançar la diversificació econòmica dels municipis nuclears per fer front al seu futur un cop tanquessin les plantes atòmiques. L’Amac va complir amb la seva part del tracte i el govern del PP va triar Villar de Cañas com a seu del cementiri nuclear, però l’executiu espanyol continua negant els fons promesos als municipis nuclears.