28/04/2016

L’Atlètic s’adjudica el primer assalt contra un Bayern sense gol

3 min
Saúl Ñíguez va ser l’autor d’un golàs que dóna avantatge a l’Atlètic de Madrid en les semifinals de Champions davant del Bayern Munic.

BarcelonaAl Vicente Calderón ja s’ha jugat la final de la Champions. Una final anticipada, camuflada en un partit d’anada de semifinals, que es va disputar amb aquell desig de qui vol el títol ara mateix, amb la passió de qui juga els partits, també amb vestit i corbata. L’Atlètic-Bayern, o el Simeone-Guardiola, prometia espectacle ja des del dia del sorteig, i l’anada de semifinals no va decebre ningú, malgrat el curt 1-0 amb què va acabar-se el xoc.

El marcador no va fer justícia a un duel d’alt voltatge que va esprémer el millor de dos equips que ara s’hauran de repartir el bitllet per a Milà dimarts a l’Allianz Arena, on els bavaresos esperen trobar l’encert de cara a porteria que ahir els va faltar. Cap dels intents, ni de lluny, ni de cap, ni amb combinació, ni des del joc directe, va poder perforar la porteria d’Oblak ni neutralitzar el golàs de Saúl Ñíguez. La genialitat del migcampista al minut 11 va ser el factor diferencial que, de moment, dóna avantatge a un Atlètic de Madrid que es veu capaç de sumar 90 minuts més de defensa aferrissada per tornar a trepitjar una final de Champions. Fernando Torres, a les acaballes, va estavellar al pal un contraatac que hauria pogut deixar mig classificat el conjunt matalasser, que va tornar a exhibir el seu orgull defensiu, la seva habilitat competitiva.

Afamat i convençut, l’Atlètic de Madrid va sortir a menjar-se la semifinal, a espantar el seu adversari. Ni l’escut del Bayern Munic ni la presència de Pep Guardiola a l’àrea tècnica eren prou intimidatoris per a qui ha deixat pel camí el vigent campió amb una autoritària eliminatòria i qui juga protegit per un Vicente Calderón hipermotivat.

Si d’alguna cosa va sobrat l’equip de Diego Pablo Simeone és d’autoestima, de fe. L’Atlètic arriba al tram final de temporada com un tro i el seu inici en tromba, amb un parell d’avisos llunyans contra la porteria de Manuel Neuer, va acabar de ser la carta de benvinguda al Bayern, que va trigar a ficar-se en el partit. I quan ho va voler fer, ja havia encaixat un gol que complicava molt les coses contra la millor defensa d’Europa. Va ser un golàs de Saúl Ñíguez, el màxim exponent d’aquest estat pletòric dels madrilenys, que va inventar-se una de les jugades més espectaculars de l’actual edició de la Champions. Sol contra cinc jugadors, i amb Thiago tapant-li una passada enrere que va preferir no fer, el migcampista va anar fabricant-se un eslàlom en direcció a porteria que va acabar amb un xut delicat al qual no va arribar Neuer. Era el minut 11 i al Bayern li quedava tot un món, però als alemanys els va costar trobar el to, no els funcionava el pla dissenyat per Guardiola. Thiago i Vidal buscaven recepcions exteriors lluny dels pivots madrilenys i per fora, Coman i Douglas Costa esperaven duels contra els laterals per desbordar, avalats per l’hàbil lectura del joc de Bernat i Lahm per esquerdar el mur local. Però l’Atlètic ho tapava tot.

El ritme era altíssim, i la intensitat, ferotge. Simeone i Guardiola anaven gesticulant, dirigint els moviments dels jugadors, portant-los aquí i allà per posicionar-se bé en atac o seguir basculant a la perfecció. Era el seu partit vestit de llarg. Els retocs del tècnic català van anar alimentant l’oferta ofensiva d’un Bayern que va fregar l’1-1, sobretot a les botes d’Alaba i al cap de Javi Martínez i Benatia, però que va acabar pagant cara la seva inicial feblesa defensiva.

stats