Misc 27/10/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Llum als ulls i força al braç'

"L’Estat pot desfermar una ofensiva que ens posarà a prova a tots. Si deixem de ser aquells més de 2 milions de ciutadans que van anar a votar l’1 d’octubre aguantant els cops de la policia i ens convertim en vigilants de les essències dels altres, no estarem a l’altura"

3 min

La jornada històrica que avui viurà el Parlament no s’explica sense tot el que va passar ahir, i el que va passar ahir és que Puigdemont anava a convocar eleccions. Creia que tenia tancat un tracte amb Rajoy, amb Urkullu de mediador, pel qual si ell convocava eleccions no s’aplicaria el 155. Segons algunes fonts, l’acord incloïa altres mesures concretes com ara la llibertat per als empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la retirada dels policies nacionals destacats a Catalunya de manera excepcional. Altres fonts diuen que l’acord incloïa, també, la creació d’una taula de diàleg, de moment sense noms ni calendari, on poder parlar de tot, potser per veure si la tercera via era possible.

En tot cas, com és sabut, després de dos ajornaments (13.30 i 14.30 h), el president Puigdemont va comparèixer a les 17.00 h per dir que, com que no li havien donat garanties de retirada del 155, no podia convocar eleccions, com era la seva intenció, i que deixava el desenllaç en mans del Parlament.

La història en parlarà tant, del dia d’ahir, que tothom voldrà apoderar-se del relat. A Madrid, per exemple, diuen que Puigdemont “volia imposar exigències per convocar les eleccions”, com dient que un president convoca o no convoca, però no pot posar condicions. Entesos. Però els dic una cosa: als mercats, si Puigdemont posava condicions o no els era ben bé igual, el substantiu era que anava a convocar eleccions. Mirin aquesta gràfica:

Evolució IBEX 35, 26.10.2017 12:26 h

Quan ahir, a quarts de 12, es va saber que Puigdemont anava a fer l’anunci, l’Íbex 35 va passar d’estar en negatiu a enfilar-se fins al 2,5% de guanys. Sempre diem que els mercats busquen estabilitat, veritat? Com van llegir els mercats l’anunci de Puigdemont?: en clau d’estabilitat. A Madrid no li va importar. 155. El PP va ignorar l’oferta de Puigdemont.

Va passar una altra cosa, ahir, que no voldria passar per alt: quan es va saber que Puigdemont anava a convocar eleccions molta gent es va disgustar, és normal, i molta més es va enrabiar fins al punt de dir-li traïdor. Mirin, Carles Puigdemont ha estat independentista tota la vida i en il·lusió per la sobirania de Catalunya no tothom el guanyaria, si això fos un concurs. Per tant, si algú com ell fa un moviment com el que va anunciar és perquè, a part de la seva ètica, ha de comptar també amb la seva responsabilitat com a president de la Generalitat. Tots sabem el preu que l’estat espanyol és capaç de fer pagar a Catalunya, i això, el president de Catalunya no ho pot despatxar amb un “amunt i crits”. Puigdemont ha de prendre decisions que no només poden afectar greument la seva vida i la de la seva família, i la vida dels seus consellers i la de les seves famílies, sinó que també poden afectar la vida de tots i cadascun de nosaltres i de les nostres famílies. Creuen que el podem jutjar a cop de tuit? Jo crec que no. Puigdemont podia haver-se equivocat però d’aquí a acarnissar-se amb ell, ignorant totes les pressions a què deu estar sotmès, inherents a la responsabilitat d’un càrrec que no tindrem mai, hi ha un pas que ahir no s’hauria hagut de fer.

Ho dic també pensant en les hores que venen. L’Estat pot desfermar una ofensiva que ens posarà a prova a tots. Si deixem de ser aquells més de 2 milions de ciutadans que van anar a votar l’1 d’octubre aguantant els cops de la policia i ens convertim en vigilants de les essències dels altres, no estarem a l’altura, em penso.

Finalment, avui el Parlament pot declarar la independència de Catalunya. Naturalment, en les condicions d’inferioritat que té Catalunya (polítiques, jurídiques, policials, econòmiques), aquest és un objectiu que toparà amb la realitat. Amb la realitat de Catalunya, on no tothom vol la independència; amb la realitat d’Espanya, on el toro es prepara per envestir, i amb la del món, on no tothom ens entén. Tinguem-ho present. Però tant si dura molt com si dura poc, un nou país ha de procurar ser exemplar.

Venen hores que poden ser molt dures. Alguns pensen que no val la pena posar en risc tot el que tenim. I els respecto. Igual que respecto els que diuen que voler votar no pot ser cap delicte al segle XXI i als que, malgrat la por i el vertigen, senten que val la pena passar per la vida lluitant en pau pels ideals en què un creu i que un estima.

Llibertat per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

stats