Misc 03/11/2016

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Eixe món'

"Fins fa un any, Raimon no va rebre el títol de fill predilecte de la seva ciutat, un dels regidors que s’hi oposava va justificar-ho així: 'És que aquest senyor ha fet la seva carrera fora de Xàtiva tota la vida'"

2 min

Rajoy a punt d’anunciar un govern on el dubte és com compensar el poder de Soraya i Cospedal, Susana Díaz dient exactament el contrari del que pensa: “No és temps per a projectes personals”, quan el seu és un projecte personal, però ara necessita temps per consolidar la seva presidència en minoria... Tot plegat no perfila un futur gaire atractiu. Per descomptat, no pel que fa a Catalunya, on ahir el Govern ja va anunciar la seva posició en relació amb l’ordre per traslladar les pintures del monestir Sixena que són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Palau Nacional de Montjuïc. El jutjat d’Osca ha donat 20 dies al MNAC perquè informi de les condicions en què farà el trasllat. El Govern diu que les pintures murals no es mouen, perquè tenen 800 anys i es farien malbé. Quedi constància que la Generalitat les va salvar l’any 1936 quan el monestir on eren va ser incendiat, que el salvament és fet amb l’ajuda de la gent del poble, que l’obra es va restaurar fins on va ser possible, que estan ben exhibides en una sala creada ‘ex professo’, que tornar-les les faria malbé, perquè voldria dir arrencar-les, que la tecnologia permet avui exhibir-ne una rèplica perfecta al lloc d’origen. Tant és, el que li passi al bé que es vol protegir. Tant és. L’important és proclamar que això és meu, encara que ho trenqui o hi hagi el risc de trencar-ho.

Si Catalunya disposa mai del seu propi estat no estarà a resguard de cometre abusos i errors, però almenys saps els que pot evitar en el comportament d’un estat que considera que el pacte és feblesa.

Molt més elegant serà el final de la carrera musical de Raimon. Ahir la va anunciar. Farà 12 concerts de comiat el maig de l’any que ve. Ara fa un any, a Barcelona, a punt de fer 75 anys vàrem parlar del final que ja s’acostava.

Fins fa un any, Raimon no va rebre el títol de fill predilecte de la seva ciutat, Xàtiva. Van haver de passar 40 anys i va haver de perdre l’alcaldia Alfonso Rus (el que comptava feixos de bitllets, alcalde de Xàtiva entre el 1995 i el 2015) perquè Xàtiva pogués reconèixer Raimon. Per cert, un dels regidors que s’hi oposava va justificar-ho així: “És que aquest senyor ha fet la seva carrera fora de Xàtiva tota la vida”. Mirem de continuar no sent d’eixe món.

stats