CABARET POP
Misc 05/02/2022

L'aplaudida panxeta de Rihanna (i la criticada portada d'embarassada de Demi Moore)

Rihanna ha tornat a l'actualitat la bellesa del cos femení en plena gestació. Tot i això, quan el 1991 Demi Moore va presumir d'embaràs va ser un acte enormement censurat

4 min
Rihanna i A$AP Rocky en les imatges que han servit per confirmar l'embaràs de l'artista

BarcelonaRihanna ha estat enxampada passejant amb el seu xicot per Harlem amb una prominent panxa d'embarassada que duia a l'aire –a pesar del gèlid hivern novaiorquès...– i literalment mig món ha celebrat la notícia. Mems de gent pegant-se amb el subtítol "Els espermatozoides d'A$AP Rocky lluitant per ser el fill de Rihanna" o mems de gent plorant amargament acompanyats del text "Els companys de classe del fill de Rihanna quan vegin que ella no és la seva mare" han estat part de l'enrenou que aquesta setmana ha fet bullir l'olla de la premsa rosa. Aquesta gatzara cibernètica, però, dista molt del que passava fa anys quan una panxa d'embarassada era el centre de totes les mirades perquè havia aparegut als mitjans amb orgull i plenitud.

L'alegria que ha despertat veure la panxeta de RiRi agafada de la mà de l'home a qui estima, farcida de joies XL per sobre de la panxa i coberta amb un abric vintage rosa xiclet de Chanel del 1996 –que a hores d'ara les firmes de fast fashion ja deuen estar replicant...–, no té res a veure amb l'amarga recepció que va tenir en molts sectors la portada que va obrir la veda de les embarassades orgulloses i empoderades: la de Demi Moore per a Vanity Fair l'any 1991. Sobre les imatges que People va difondre en exclusiva de la cantant de Barbados per donar la notícia només se n'ha comentat l'estilisme, mentre que de la portada de Moore alguns en van fer esmena a la totalitat i el debat va ser esfereidor. I això que tot va passar per casualitat.

El número de l'agost del 1991 de la mencionada revista havia previst que Moore fos la protagonista, però que ho fos amb un vestit verd botella del dissenyador novaiorquès Isaac Mizrahi. L'encarregada de retratar-la era una fotògrafa al nivell de la majúscula fama de Moore en aquells temps: Annie Leibovitz. La fotògrafa, que era amiga personal del matrimoni que formava l'actriu amb Bruce Willis, ja havia fet fotos a Moore despullada de manera particular quan es va quedar embarassada de la seva primera filla amb l'actor, Rumer, el 1988. Per aquest motiu, quan van acabar la sessió que s'havia pactat, la cèlebre retratista nord-americana va proposar a la seva amiga fer-li unes fotos despullada en un símil de la sessió que havien fet elles anys abans. Tot i això, algú de la revista va veure alguna de les fotografies en què no apareixia 100% despullada i va dir: "Això seria una portada fantàstica!".

I això va acabar sent. Contra tot pronòstic, tal com va publicar la mateixa revista quan es van complir 25 anys de la portada, Demi Moore va acceptar sortir despullada a la portada sense contraprestacions. Simplement, perquè li van agradar la foto i la idea. I la resta ja és història: la portada va arribar als quioscos i l'escàndol va ser superlatiu. Entre les moltes injúries i ultratges que va rebre la coberta d'aquella edició de Vanity Fair hi ha el fet que alguns quioscos venguessin la revista tapada com si fos pornografia, o que se l'acusés de sexualitzar-ho tot per una qüestió d'ambició personal. Per fer-se més famosa. Com si la fama fos un acte criminal. Com si l'embaràs de Moore fos una qüestió d'interès públic que s'hagués de sotmetre a referèndum...

Tot i això, les crítiques ferotges van desaparèixer com un terròs de sucre al cafè i el que va quedar va ser una realitat inapel·lable. La dels números: la revista es va vendre a milions i es va esgotar en molts llocs. L'impacte va ser internacional i, un cop més, els més conservadors van intentar impedir un acte de llibertat de la dona sense èxit, perquè el missatge que va guanyar va ser que els embarassos van convertir-se per sempre més en un element de bellesa; de llavors ençà, les dones que han volgut n'han pogut demostrar l'orgull de portes cap enfora. Aquella portada és avui en dia una de les més icòniques dels anys noranta. Resulta encara completament vigent per la seva reconeixible estètica i, evidentment, enormement vigent com a element subversiu i acte polític de la cultura pop.

El joc de paraules "More Demi Moore" (Més Demi Moore) va convertir-se en un titular premonitori del tsunami que va viure l'actriu al llarg de la dècada que llavors tot just començava. Com més i més es parlava d'ella, més es confirmava que el pas que havia fet era transcendent socialment, cosa que demostren les tres dècades que han vingut al darrere, en què els mitjans i posteriorment les xarxes socials s'han inundat de fotos de dones embarassades, que han reivindicat la bellesa dels seus cossos, tant vestides com desvestides. I és que la moda ha jugat un paper essencial en l'acompanyament de la dona actual en la seva reivindicació de l'embaràs com a símbol d'empoderament.

Beyoncé, per exemple, va tenir un anunci d'embaràs molt transcendent. Era el 2017 i envoltada de flors va explicar al món que esperava bessons. El seu vel, les flors o la roba interior que portava també van ser aplaudits com el mateix fet d'explicar-ho exposant el cos. Les germanes Kardashian també han tingut milionaris anuncis dels seus embarassos, també artistes com Nicki Minaj, acompanyada de la seva primera filla. Models de Victoria's Secret com Irina Shayk han desfilat embarassades per a la firma de llenceria. Quan la indústria fa seva una tendència és que el canvi ja és irreversible.

stats