Memòria Històrica
Misc 22/01/2021

Josep Vergés, el garrotxí que no va tornar mai de Neuengamme

La família aconsegueix saber que va morir al camp nazi i recupera un anell i un rellotge

4 min
Josep Vergés, abans de ser detingut

Barcelona"Informe rebut a l’ILLE. VERGES, francès dolent. Espia. Sempre va a Espanya”. És la resposta que va rebre Verònica Vergés quan va preguntar als soldats nazis per què s'enduien detingut el seu germà, Josep Vergés. Aquell 12 de març de 1944, en què els soldats van escorcollar la masia on vivien, a Costoja, al Vallespir (Catalunya Nord), va ser l'última vegada que la família va veure el Josep. Ni la seva mare ni els seus germans van saber mai que va morir la primera setmana de març de 1945, en un dels Kommandos del camp de concentració de Neuengamme (Hamburg). Vergés acabava de fer 27 anys. El 5 de maig de 1945, poc més d'un mes després que morís, els britànics van alliberar el camp.

La història de Josep Vergés s’hauria pogut perdre per sempre si no hagués estat per l’obstinació i les dots de detectiu d’un grup de recerca que vol recuperar la història dels deportats de la Garrotxa, i pel fet que el rellotge i l'anell de Vergés eren a Arolsen Archives, els arxius alemanys que guarden més de 30 milions de documents sobre la persecució nazi. Actualment, aquests dos objectes formen part de l'exposició Stolenmemory (Memòria robada), que es pot veure fins al 14 de febrer al Museu Memorial de l'Exili.

Mas Puli,  on va néixer Josep Vergés, a Sales de Llierca

“Buscant informació a Arolsen Archives sobre un altre deportat garrotxí, Joan Vergés Claperols, vam trobar el certificat de defunció de Josep Vergés Font, i uns tuits que citaven l'article de l’ARA Història d’una fotografia rescatada dels camps nazis, i vam començar a treballar per buscar els seus familiars”, explica Cris Capó, que forma part de l’equip de recerca de deportats garrotxins juntament amb Mercè Casademont, Albert Planas i David Fernández. A l’article de l’ARA es deia que s’estaven buscant els familiars d’aquest i altres deportats catalans per tornar-los els objectes dipositats als arxius alemanys. Al llarg de dos anys, la recerca que va començar l'historiador Antoni Muñoz ha permès localitzar alguns d'aquests familiars, com les netes de Baldiri Soler, o els fills de Bràulia Cánovas.

Ni els pares ni els germans mai van saber què li havia passat

Francesc Vergés, un dels nebots del Josep que continuen vivint a França, molt a prop de Costoja, a Sant Llorenç de Cerdans, explica en un català perfecte que fins fa ben poc no en sabien res, de l’oncle: “Els pares tan sols ens havien explicat que l’havien detingut els alemanys i que havia desaparegut. La meva àvia el va estar buscant però no se’n va saber mai més res -diu el Francesc-. A casa deien que passava tot sovint la frontera perquè festejava amb la noia d’un mas de l’altra banda”. Fa pocs dies i, arran de la recerca, una cosina del Francesc va poder posar nom a una fotografia que tenien a l’àlbum familiar i que no havien identificat fins ara. Ara saben que el jove de celles espesses i ulls verds és Josep Vergés.

El rellotge que es troba als arxius d'Arolsen

Els pares de Josep Vergés i els seus tres germans van anar a viure França en algun moment de la dècada dels trenta. La família no sap ni perquè ni ben bé en quin moment van deixar la masia on treballaven com a masovers a Sales de Llierca (Garrotxa). “Vam esbrinar, amb el padró del 1924, que Josep Vergés vivia a Mas Puli amb els seus pares i els seus tres germans, el Miquel, la Verònica i el Francesc”, explica Capó. El 1930 el matrimoni Vergés i els seus quatre fills ja no consten al padró de Sales de Llierca. Als llistats de defuncions de Ceret van trobar el registre de defunció del pare, Francesc Vergés Gratacós, a Serrallonga (Vallespir). “A l’Ajuntament de Serrallonga ens van dir que hi havia una família Vergés a Sant Llorenç de Cerdans, i l’ajuntament d’aquesta població ens van donar els telèfons del Francesc i del Joan”, explica Capó.

Apallissat i torturat

Vergés treballava per a la resistència francesa i és considerat un 'mort per la France'. De fet, el van condecorar com a membre de la resistència, segons recull el Journal Officiel del 17 de gener de 1961. Quan els nazis el van detenir el van dur a la Ciutadella de Perpinyà. “Tot i ser apallissat i torturat, mai va confessar el nom del seu cap, Édouard Embry, àlies Colonel Fety, que li havia confiat diverses missions perilloses”, explica Capó. Vergés havia fet d’enllaç, havia ajudat molts homes i dones de les Forces Françaises Livres a creuar la frontera i recollia informació militar dels alemanys que hi havia en aquella zona de la Catalunya Nord.

El dia abans de ser detingut, Josep Vergés va ajudar un francès a passar a Espanya. Tot indica que algú el va delatar. Segons el Livre Memorial de la Deportation va sortir del camp d'internament de Royallieu, a Compiègne (al nord de França), el 21 de maig de 1944 amb dos mil homes més amb destinació a Neuengamme. Tenia el número 30.669. Segons el certificat de defunció, va morir l’1 de març de 1945, oficialment per una insuficiència cardíaca i un catarro intestinal. Segons el testimoni d’un altre deportat polític, que recull una carpeta localitzada al Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes, a prop de París, va morir el 28 de febrer de 1945, totalment consumit, a la barraca número 16. Es calcula que a Neuengamme hi van entrar uns 106.000 presoners i només hi van sobreviure menys de la meitat. La tomba de Josep Vergés és a Jammertal, un cementiri que es va crear expressament el 1943 per enterrar-hi els milers d'homes i dones que van morir en aquest camp i els seus subcamps treballant com a esclaus per a l'economia nazi.

stats