Barça
Misc 11/03/2019

Jordi Alba: "Seguir al Barça sempre ha sigut la meva il·lusió"

El lateral, el millor complement ofensiu per a Messi, ha signat la renovació fins al 2024

i
Natalia Arroyo
3 min
Jordi Alba, signant la renovació

BarcelonaEra un prec de cada zona mixta. No hi havia partit que no acabés amb el passeig de Jordi Alba pels micròfons i gravadores de tots els periodistes demanant el que semblava obvi: que el Barça i el lateral esquerre pactessin la renovació. Aquest dilluns al migdia s'ha signat l’acord que vincularà Jordi Alba amb el club fins al 2024. El de l’Hospitalet de Llobregat ha assegurat que era la seva "il·lusió" seguir a Barcelona. "Sé el que és jugar fora i sé com de gratificant és jugar aquí, que és casa meva. Estic content i feliç per signar per cinc anys més". Jordi Alba tindrà 35 anys quan conclogui el seu nou contracte, que el blinda com a blaugrana amb una clàusula de rescissió de 500 milions d’euros.

Les xifres són de crac, que era el tracte que demanava i que s’estava guanyant des de la gespa. Durant molts partits, les irrupcions d’Alba per la banda han sigut la millor solució ofensiva per als blaugranes. Messi condueix cap a la frontal, aixeca el cap, dissimula i espera la carrera del seu millor soci, a qui sent arribar gairebé per intuïció. Alba és qui millor interpreta la rosca de Messi amb cama esquerra, qui millor gestiona el temps d’entrada a l’àrea. Qui millor s’entén amb l’argentí. Si el futur del Barça passa per la finor de Messi en zones decisives, el futur de Messi passa per les cames d’Alba. De les seves botes han nascut més d’una vintena de passades enrere convertides en gol. A prop dels 300 partits, fa uns dies va celebrar 200 victòries.

Fitxat per 6.000 euros

Jordi Alba va arribar al Barça el juny del 2012, just l’estiu després de tancar l’era Guardiola. El seu encaix no va ser difícil, perquè amb el consell de Tito Vilanova va poder funcionar com si no hagués abandonat La Masia, per on havia passat. Era un davanter viu, petit i ràpid que havia cridat l’atenció del club blaugrana, però als 16 anys va deixar de passar el tall. Va buscar sensacions a prop de casa, al Cornellà, on de seguida va avançar etapes per acostar-se al futbol professional. I va ser el València qui va veure en ell un extrem per apostar-hi. Per 6.000 euros el va fitxar.

Va ser una inversió a llarg termini del club xe. Com a juvenil, Alba va jugar al filial, on va ser una peça clau per ascendir a Segona B. Però encara no estava preparat per pujar al primer equip. El València va donar-li més temps i el va enviar cedit al Nàstic perquè la Segona Divisió l’avalués. Quan va tornar Mestalla, Unai Emery ja li veia coses especials. El va acollir i el 2009, amb 20 anys, el va promocionar. Però no per fer del que havia fet fins llavors. No el volia d’extrem, sinó de lateral. Un grapat de lesions afavorien el context perquè lluís les seves virtuts: la velocitat, el joc per fora, la intuïció golejadora en els últims metres. Va ser una d’aquelles casualitats que defineixen les carreres dels millors jugadors. La seva essència d’atacant l’ajuda a tenir “recursos i sang freda per sortir jugant amb classe i criteri”, explicava a l’ARA Diego Morata, el tècnic que el va rebre al juvenil del Cornellà.

Beneficiat per l’adeu de Neymar

Al Barça Jordi Alba ha recopilat temporades irregulars, afectat per la mateixa incertesa que acompanyava l’equip els anys després de Guardiola i per algunes lesions musculars que l’anaven interrompent. Amb Luis Enrique va trobar més estabilitat futbolística, però ha sigut amb Ernesto Valverde, i quan ha marxat Neymar, quan ha acabat d’esclatar de la manera com ara l’aprecia el Camp Nou. Va lligat, també, a l’estabilitat personal que l’acompanya. Va ser pare el gener del 2018. "Gràcies a la meva dona i al meu fill tinc una estabilitat emocional molt gran. Em sento complet en tots els aspectes de la meva vida i això es reflecteix al terreny de joc. Ara em cuido molt més que abans, he madurat com a futbolista i com a persona i em sento en el millor moment de la meva carrera", ha dit aquest dilluns.

Certament, cada cop es veu un Jordi Alba més madur. Amb millor selecció de les pujades a l’atac i amb menys desajustos defensius. Alguns rivals segueixen buscant-li les pessigolles per ferir el Barça en transició, animant-lo a pujar i despenjant un atacant que amenaci el carril que ell abandona. Però ell, ajudat pels ulls de Busquets i les cames dels centrals, Rakitic i companyia, segueix sumant titularitats i grans actuacions. Ha fet oblidar Dani Alves, i ha generat la mateixa sensació de ser el millor soci de Messi. Un dels imprescindibles per a l’argentí. Algú a qui un Barça d’èxit havia de renovar.

stats