18/1: Islandesos, Espanya és tan indissoluble com ho era Dinamarca en el XIX

L’ambaixador espanyol a Islàndia ha informat els lectors islandesos, en rèplica a un article d’Artur Mas, que la unitat d’Espanya és indissoluble. Com que aquest indissoluble no és una condició física, sinó jurídica, segur que els islandesos ho han entès perfectament. Els estats solen ser indissolubles fins que es dissolen. L’Espanya d’avui deu ser tan indissoluble com la Dinamarca del XIX, a la qual pertanyia Islàndia fins que va començar un procés d’autonomia, de Corona compartida i ja en el segle XX de creació d’una república d’Islàndia, reconeguda per tothom. De fet, la unitat indissoluble d’Espanya ja es proclamava també en el XIX, incloent-hi Cuba. La diferència és que la unitat de Dinamarca, pel que fa a Islàndia, es va dissoldre a través de pactes i referèndums, i la d’Espanya, pel que fa a Cuba, amb una guerra. Els islandesos ja saben què vol dir indissoluble. Per pròpia experiència. La pregunta és si la indissolubilitat en el cas espanyol està per damunt de la democràcia, el pacte i la voluntat de la gent. O és com la de Dinamarca, on la democràcia va permetre a Islàndia esdevenir una república independent a partir d’una monarquia indissoluble.