29/09/2015

Imputació és desobediència

2 min

La presidència de la Generalitat de Catalunya no és un home o una dona en concret. Com succeeix amb els dirigents de tots els països democràtics, és una responsabilitat que es personifica en un home o una dona, sigui d’un partit o d’un altre. Però la missió d’aquesta persona va molt més enllà: representa la ciutadania de tot el seu país, tant si l’hem votat com si no. Torno a dir-ho: no és una persona en concret, sinó una institució condensada en la figura d’una persona que en representa moltes altres.

Per això mateix, a un president de la Generalitat no se’l pot imputar ni inhabilitar com si fos un futbolista que ha comès una falta. Com va exclamar Pere Sampol, “això és es colmo”, només que no sabíem fins on el colmo podia arribar.

Podem estar més o menys d’acord amb ell en moltes coses, però si d’alguna cosa se n’ha cuidat prou Artur Mas ha estat de no cometre cap il·legalitat, i no l’ha comesa. Tot i així, l’estat espanyol envesteix contra ell a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una enèsima demostració de com s’entén la separació de poders que va establir Montesquieu des de la Moncloa.

Miguel Ángel Rodríguez, un espècimen especialment silvestre del que representa l’extrema dreta espanyola que malauradament ens governa, ho ha dit amb tota claredat: “Artur Mas ara mateix ja és feliç: ja té el més semblant a un afusellament!” Afegiríem que tampoc no deixa de ser una bona notícia que Rodríguez hagi après a expressar-se en un llenguatge articulat, ni que sigui per transmetre velades amenaces de mort. Sento curiositat per saber què succeiria si a algú li agafés per formular una proposició semblant a compte d’un president del govern d’Espanya.

El que vull dir és que tot això és absolutament inadmissible, i que el que no pot ser de cap manera és que un partit de govern es llanci contra un altre partit de govern (encara no validat, per cert) amb la tromba d’una alta instància judicial que figura que ha de dur l’adversari a la picota. Les normes del joc, que és una expressió que els agrada molt utilitzar als fatxes, no són aquestes. O no haurien de ser-ho.

Tal com dèiem al començament, el president de la Generalitat, més enllà de com es digui o de quina sigui la seva filiació política, és una institució que ens representa a tots i que garanteix els nostres drets democràtics. Una agressió contra aquesta figura com la que representa la presumpció de dur-lo davant d’un tribunal és una agressió contra tots i cadascun de nosaltres, que no hem de tolerar. Davant del xantatge antidemocràtic, només queda la resposta de la desobediència civil. Ara és quan els apòstols de la desobediència i els defensors del seny haurien de ser capaços de posar-se d’acord davant d’un abús de poder. Per la meva banda, si imputen Artur Mas que m’imputin a mi també.

stats