11/05/2013

La (impossible) renovació de Rajoy

2 min

¿Es pot canviar encara el dret a decidir per un pacte fiscal? Aquesta és la pregunta que va quedar ahir en l'aire, després que el president d'Espanya, Don Mariano, seguint la metonímia que va presentar davant del papa Francesc en forma de samarreta de la roja , definís Espanya com "un gran equip". ¿Un gran equip com quin? El Reial Madrid, del qual tots sabem que és devot el president espanyol, és sens dubte un gran equip, però té el problema que, al seu interior, tothom odia tothom. De fet, l'equivalent de Rajoy al Madrid (és a dir, Mourinho, perquè l'equivalent del rei Joan Carles seria Florentino) ja té decidit que se'n va, perquè no pot suportar més la seva directiva ni els seus jugadors. Si l'altre gran equip que podria servir com a exemple fos el Barça (suposant que se li confereixi l'estatus d'equip purament espanyol), la metàfora tampoc no surt guanyant-hi gaire: parlem d'un equip que ho ha guanyat tot, però que es considera en hores baixes i que està a punt d'expulsar la meitat del seus grans noms. ¿Rajoy està a punt per a un canvi de vestidor?

Hi ha qui pensa que no seria mala idea: en la primera lliçó del Manual del Perfecte Governant Mediocre hi figura l'espècie que, més o menys a meitat de legislatura, s'imposa un canvi de gabinet. Rajoy, doncs, ho tindria més que bé per imitar el seu deixeble baleàric, José Ramón Bauzá, que acaba d'efectuar un canvi d'executiu per passar del dolent al pitjor. Ara bé, Bauzá comptava amb l'avantatge de tenir un govern format per ninots retallables i, per descomptat, perfectament intercanviables: fotre al carrer el conseller de Cultura Rafel Bosch o el vicepresident econòmic Josep Ignasi Aguiló no tan sols era possible sinó fins i tot recomanable, des del punt de vista del Manual abans esmentat. Però Don Mariano no ho té tan fàcil: Montoro i De Guindos, per inoperants que puguin arribar a ser, es ramifiquen internacionalment d'una manera insospitada. Poden ser els ministres més mal valorats a Europa dins el seu ram, però a la vegada són els que posseeixen una agenda de contactes més atapeïda. Molt més que la del mateix Don Mariano, per descomptat.

A qui es pot fotre fora, doncs? Fátima Báñez i Soraya Sáenz de Santamaría serien blancs fàcils, però suposarien el reconeixement implícit d'una debilitat que Rajoy no es pot permetre. Cañete, pel motiu que sigui, és un dels que encara resulten més ben puntuats en les enquestes, i del ministre Soria encara ningú s'ha assabentat de la seva existència, de manera que el seu relleu seria irrellevant. Margallo no és d'eixe món, Gallardón serveix fidelment el sector pepero de l'Opus, i Fernández Díaz és la quota catalana. Quina remodelació pot aspirar a fer, doncs, l'inquilí de la Moncloa?

Cap ni una, com no sigui rellevar-se a ell mateix. Mentre aquest moment no arribi, sempre hi haurà un cap de turc perfectament propici en el govern de Catalunya, sobretot mentre el seu president mantingui ambigüitats com la d'ahir. ¿No era el moment idoni per parlar de la consulta i del TC?

stats