L’hotel de Drassanes serà al final una residència d’estudiants
El solar, que inicialment havia de ser per construir-hi pisos de protecció, no tindrà ni un sol habitatge
BarcelonaNi pisos de protecció oficial ni de lliure mercat. Tampoc un hotel. El solar de Drassanes -ubicat entre els carrers Cid, Mina i Portal de Santa Madrona- serà, finalment, una residència d’estudiants, segons el projecte al qual ha tingut accés l’ARA. Els propietaris del solar ja estan tramitant la llicència i l’Ajuntament de Barcelona, tot i no estar gaire satisfet amb l’ús que volen donar al polèmic solar, els concediran el permís.
L’edifici anirà en paral·lel al carrer Cid i tindrà forma de trapezi. A la façana principal hi haurà una planta baixa (on s’han projectat la recepció i la cuina) i tindrà quatre pisos més. A sobre del quart pis, però, hi haurà dues terrasses d’ús comunitari que faran d’esglaó per a les nou plantes que acolliran les habitacions dels poc menys de 350 estudiants que s’hi podran allotjar. També hi haurà dues plantes subterrànies que serviran d’aparcament per a 12 cotxes, 32 motos i 68 bicicletes. En total, ocuparà 4.621 metres quadrats al bell mig del Raval Sud.
El desbloqueig del projecte permetrà enderrocar l’edifici actual, que està abandonat des de fa anys, i donar vida, per fi, a aquest gran espai tan cèntric. Però la notícia no ha convençut ni els veïns ni el mateix govern municipal. El Raval, un dels barris més densos i gentrificats de Barcelona, reclama habitatges i equipaments per a la població local i no serveis per fer-hi venir més gent de fora.
“És una pena que acabi així”
La tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona Janet Sanz reconeix que “és una pena que amb totes les voltes que ha donat aquesta peça, acabi sent una residència d’estudiants”, però assegura que no s’hi pot fer res i que el propietari té tot el dret a fer-hi una residència sense haver de construir-hi ni un sol pis de protecció oficial.
Des de la plataforma veïnal Salvem les Drassanes, en canvi, mantenen les ganes de seguir lluitant i no descarten portar l’Ajuntament als tribunals si acaba donant la llicència. “La residència tindrà un gran impacte a nivell de densitat i de població no resident”, adverteix Miguel Martín, membre de la plataforma. “Ja tenim prou desplaçament de veïns per població flotant i creiem que cal anar cap al decreixement turístic. La residència d’estudiants és la direcció contrària”, diu.
En cas que els veïns ho acabin denunciant, seria un capítol més del llarg historial judicial que acumula un dels solars més disputats de la ciutat. L’últim va ser, precisament, un dels més sonats: la cadena hotelera Praktik, propietària dels terrenys des del 2015, volia construir-hi un hotel d’11 pisos amb 190 habitacions. Aquest projecte es podia fer, ja que l’alcalde Xavier Trias (CiU) havia rebaixat durant el seu mandat les restriccions urbanístiques per permetre nous hotels. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar suspenent aquella modificació més permissiva, de manera que seguia prevalent el pla molt més restrictiu que havia impulsat l’any 2010 Itziar González, durant el mandat del socialista Jordi Hereu. En aquestes circumstàncies, l’hotel que Praktik volia construir tornava a quedar prohibit. El canvi no va agradar als propietaris, que van denunciar Janet Sanz per prevaricació entenent que els havia d’haver donat una llicència. Aquesta denúncia va quedar arxivada però l’anul·lació del pla d’usos de Xavier Trias està recorreguda al Tribunal Suprem i, a més, els hotelers han presentat un contenciós administratiu contra el govern municipal.
Sense habitatges
La gestora de cooperatives d’habitatge social de la UGT (Qualitat Habitatge Social) va comprar aquest terreny l’any 1999 per 588.999 euros amb l’objectiu de fer-hi pisos socials, que és el destí que l’Ajuntament tenia previst. L’any 2003, però, tot va canviar. L’Ajuntament socialista va aprovar un pla especial de reforma integral que rebaixava del 100% al 25% el nombre de pisos que havien de ser de protecció. El canvi va disparar el preu del solar i un any després la UGT se’l va vendre per 2.369.662 euros, i va obtenir un benefici d’1.550.000 euros si es descompten unes indemnitzacions que van haver de pagar. Amb aquests diners van comprar un altre espai, entre la rambla del Raval i el carrer Robadors, per fer-hi pisos socials. A continuació va arribar el pla d’usos de Xavier Trias, que permetia fer-hi un hotel, però el TSJC el va tombar. I del projecte de l’hotel s’ha passat al de la residència d’estudiants.
En un principi, qualsevol ús residencial que tingués aquest espai (habitatges, hotel o residència d’estudiants) hauria de reservar un 25% per fer-hi pisos socials, però en el moment de fer el projecte de reparcel·lació es va canviar el redactat i en lloc de parlar d’“ús residencial” es passava a parlar d’“habitatge”. Com que finalment no s’hi faran pisos, la propietat es podria estalviar els habitatges socials. “Una sola paraula ho ha canviat tot”, lamenta Alberto Malavia, arquitecte que ajuda la plataforma veïnal. La cadena Praktik no ha volgut fer declaracions per valorar l’operació.
