19/02/2016

Zorionak, Bilbao Basket

2 min

Malauradament només ha calgut un partit per corroborar que aquesta Copa semblava diferent. El Barça no ha estat còmode en tot el partit. Els primers minuts, típics d’obertura de competició, amb imprecisions, mals percentatges, sense trobar sensacions positives. Els de Xavi Pascual han anat remant tot el partit i, si bé no han patit diferències gaire grans en contra, es veien incapaços de dominar. En un parell d’ocasions s’han posat per davant, però ha sigut un miratge. Els bascos, molt a gust en aquests tipus de partit, han travat el joc exterior blaugrana i han impedit que la suposada superioritat física del joc interior els castigués en excés. De fet, no ha existit, ja sigui per la bona defensa dels d’Alonso o perquè Tomic no està fi. La importància del joc interior no rau només en el fet d’anotar des d’aquesta posició sinó en la quantitat de joc que es genera a partir d’un bon un contra un. Poquíssims tirs alliberats de llarga distància. Poca fluïdesa en el moviment ofensiu de la pilota. I ha faltat el jugador que en un partit d’aquestes característiques pogués desencallar el joc amb accions individuals.

El Bilbao Basket ha anat creient a poc a poc en les seves possibilitats de guanyar. Han aguantat bé la primera part. Fins aquí més o menys com el partit al Palau. Per mi, la clau era el tercer quart. I l’equip liderat per Àlex Mumbrú no només ha aguantat sinó que ha seguit portant el partit al seu terreny, on els homes de negre rendeixen millor. Amb la dinàmica de partit que hi havia, ens abocàvem a un final a cara o creu. La creu, els tirs lliures. Els dos últims per a Tomic, que hauria dut el partit a la pròrroga o a fer la jugada final amb la tranquil·litat que com a mínim el partit s’empatava. Amb un cinquanta-nou per cent d’encert en el tir lliure és molt difícil emportar-se un partit tan ajustat.

A partir d’aquí, la crítica interna necessària, que segur que n’hi haurà. Però el més important és aixecar-se. Els equips grans, els campions, demostren que ho són després de caure. El d’ahir va ser un cop duríssim. De la capacitat de reacció que tingui l’equip dependrà que aquesta sigui una bona temporada o no.

La Copa del Rei és la típica competició que, encara que la guanyi, no garanteix a un club gran acabar tenint una bona temporada si no l’acompanya d’un dels altres grans trofeus. Perdre-la, però, el posa en el punt de mira fins a la següent competició. El focus es posarà damunt l’equip, que haurà de suportar la pressió que això suposa. Zorionak, Bilbao Basket.

stats