24/11/2020

Griezmann, menys demanar

3 min
Antoine Griezmann

BarcelonaRecordo perfectament el dia que Griezmann va anunciar en un documental emès en prime time la seva decisió de no venir al Barça. Després de mesos de rumors i de fer, en definitiva, la puta i la Ramoneta, el francès va escollir un format tan poc habitual com egocèntric per deixar clar que, llavors, es quedava a l'Atlètic. A la mateixa premsa que ara Griezmann ha demanat, en una entrevista a Universo Valdano, que no siguem "tan durs" amb ell i que el deixem "una mica tranquil", la va tenir pendent de nit, amb els diaris amb la pàgina per tancar, d'un documental avorridíssim en què l'únic interessant era el desenllaç. Per a més inri, va ser produït per Gerard Piqué. Si l'exmatalasser volia mostrar el seu costat més humà i els seus dubtes, hi havia maneres més senzilles de fer-ho: una simple roda de premsa hauria valgut. El company periodista Josep Maria Puig ho ha sintetitzat a la perfecció al seu Twitter: "Muntar un circ mediàtic i després demanar que et deixin en pau". La incoherència parla per si sola.

Griezmann és un bon company, que fa cas a l'entrenador per aportar el millor per a l'equip i que, per arribar on ha arribat, s'ha fet un fart de pencar. No es dubta del seu compromís, però el seu pobre rendiment ha esquinçat il·lusions i està lluny de mostrar el que s'espera d'un futbolista campió del món i que va liderar l'Atlètic. Lluny queden les seves paraules quan va arribar al Barça i que ell mateix recorda en l'entrevista amb Valdano: "Ja ho vaig dir: si he de demanar perdó ho faré, però al camp, que és on parlo millor". La crua realitat és que fins ara Griezmann ha destacat més per fer comèdia –¿algú va entendre aquella celebració prematura al Camp Nou amb confeti, per molt que fos un homenatge a Lebron James?– que pel seu rendiment. Només ha ensenyat petites pinzellades de la seva qualitat, com el gran gol que va fer al Vila-real.

El francès s'excusa dient que a Barcelona ha aterrat a un ecosistema molt diferent al qual s'ha d'adaptar, i que "tres entrenadors, canvis de sistema i una pandèmia mundial" no li han posat les coses fàcils. És tan cert com decebedor que un futbolista del seu nivell es mostri incapaç de capgirar la seva situació, per molt que l'hagin fet jugar a la banda. És un argument recurrent, però ¿que no van saber adaptar-se Henry i Villa a la banda? És veritat que pel centre de l'atac al seu rendiment ha millorat en alguns partits, però és difícil destacar cap actuació seva i fàcil recordar-ne de decebedores. Sobre l'ombra del francès, pel qual el Barça en va pagar 120 milions, plana (d'ell depèn que no acabi sent una evidència) el dubte de si va ser encertat fitxar-lo. Dels últims fitxatges milionaris del destructiu mandat de Bartomeu gairebé cap ha estat encara a l'altura. A veure si el gol de Griezmann contra el Dinamo és, per fi, un punt d'inflexió.

stats