Misc 13/11/2014

Good bye, Pantoja

i
Empar Moliner
2 min

Amb devota fascinació escolto al programa de l’Arús els problemes carceraris de la cantant Pantoja. Segons diuen els tertulians, la intèrpret de Mi pequeño del alma ingressarà a la presó per corrupció i blanqueig de diner, però a la mare, que és una senyora de 90 anys, l’hi amagaran, per estalviar-li un disgust que podria ser letal. Es veu que li diran que la filla se’n va de gira vuit mesos a Sud-amèrica. I que com que la filla marxa tant de temps, és millor que no s’estigui a la finca on viuen ara (Cantora, es diu) tota sola “amb el servei”. Que és millor que “mentre duri la gira” faci estada en un piset, propietat de la família, i, per cert, molt a prop de la presó.

Ara bé, el dispositiu que hauran de desplegar perquè la senyora no sàpiga la veritat em recorda molt la pel·lícula Good bye, Lenin, en què una família li amaga a la mare, que acaba de sortir del coma, que ja ha caigut el Mur de Berlín, perquè qualsevol sobresalt podria ser fatal. I, així, aquesta família ha de fer veure que encara viuen a la RDA comunista, tot i que davant del pis hi ha un immens cartell de la Coca-Cola.

La mare de la Pantoja segur que mira la tele. A Telecinco, a Antena 3, a Cuatro, a la Sexta... A tot arreu faran bromes i debats sobre el confinament pantojaire. Dessintonitzar-li tots aquests canals, i deixar-li només La 2, faria que la dona se’n malfiés. Per tant, albiro en Paquirrín, fill de la dona, i Agustín Pantoja, germà i mànager, gravant programes falsos, amb tertulians falsos, per alimentar l’esperit de la iaia. I també me’ls imagino creant un cartell fals per a la gira sud-americana amb el nom La cárcel del alma, per si de cas els paparazzis li pregunten res de la presó de la filla quan baixi a llençar l’orgànica. I m’imagino les trucades de la Pantoja, des del locutori, fent veure que és a Buenos Aires. I la mare dient: “Et sento com si fossis aquí al costat”...

stats