George Clooney a Sixena
Ni amb sobredosi de cafeïna en vena George Clooney se n’hauria sortit. Ni George L. Stout. Ni l’actor ni el conservador d’art haurien pogut salvar Sixena. Però la seva història fa obrir els ulls al món. Sí, Hollywood sempre ens ha robat la realitat. El 2014 fa la pel·lícula The monuments men. La dels nord-americans salvant obres d’art abans que les robessin els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Clooney ve a fer el paper del real Stout. El món baveja davant un grup de directors de museus, conservadors, historiadors, que arrisquen la vida per salvar el patrimoni artístic i cultural d’Occident. No hi hauria victòria total sense art. Era la nostra pel·li. Perquè els catalans, molt abans, ja vam ser The monuments men. Més reals, heroics, i ens la vam jugar molt més. Mireu-los.
El juliol de 1936 Catalunya és una barbacoa revolucionària. Tot crema, tot es roba: esglésies, obres d’art. El dia 23 la Generalitat crea el Comitè pel Salvament del Patrimoni Artístic. Stop legal als mistos. Bombers contra piròmans. Civilització contra barbàrie. El cos d’elit humanístic lluitant només amb braços i mots. Herois sense res per rescatar-ho tot. Superhomes que en minuts, hores, dies han de salvar segles. Són els nostres monuments men. El salvament va ser terrenalment diví. I els àngels paracaigudistes van aterrar a Sixena.
El monestir, fundat el 1188 pel rei Alfons el Cast (que no era gens cast), és el símbol que la Pell de Brau del segle XXI és una pell de frau. Sixena: 8 segles (fins a finals del segle XX) pertanyent al bisbat de Lleida i 16 segles a la Tarraconense. Sixena és nostra. De la confederació, de la Corona Catalanoaragonesa, els Països Catalans. Per això Josep Gudiol, l’home que està al capdavant dels monuments men catalans, ve a rescatar això: “No vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d’un dels millors monuments del món”. Sixena crema. Les pintures de la Sala Capitular passen de la pluralitat confederada de blaus, verds, vermells a marrons i negres de la totalitària monocromàtica barbacoa de 1936. El progrés és carbonitzar les pintures romàniques estrella del planeta i la galàxia. Úniques. Es perden un 50% de les originals. I tot el monestir és un esquelet estripat i pintat de mort.
Comando Art Total (CAT). El barceloní Gudiol salva els trossos amb artistes ilergets, l’anarquista Antoni Lamolla i l’avantguardista Enric Crous. Com si renovessin el pacte dels segles entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i el d’Urgell Ermengol VI: els conqueridors de la Franja de Ponent. Els que obriran la porta a Sixena per ser la capital confederal espiritual i artística. Salvades. Les pintures van a Barcelona. I durant la postguerra es pica a l’Aragó per retornar-les. Només es demana pagar la restauració (118.000 pessetes) i que les pintures moribundes vagin a un lloc que tingui les condicions per mantenir-les vives. La resposta? “ Por Sijena no me viene nada ”. Fins avui. Segle I de l’Estat Nacional-Judicial Espanyol.
La sentència letal d’aquesta setmana, que diu que les obres d’art de Sixena comprades legalment pels museus de Lleida i Barcelona es queden a l’Aragó, dinamita setze segles d’història compartida entre Catalunya i l’Aragó. Ara vindrà això: que tornin les pintures murals de 1936 que són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (i les obres de la Franja fruit de destruir els bisbats, i espereu...). Hi ha dues sentències contràries a Catalunya i estem pendents del Suprem. El problema? Que des del restaurador de la Capella Sixtina del Vaticà fins a tots els experts i informes científics del món i la galàxia diuen que les pintures no es poden moure perquè es desintegraran. A la justícia espanyola l’hi sua i encendrà el misto, com el 1936. La mentida ve d’aquí.
Des de 1936 l’aparell ardent franquista crea al laboratori de les fake news una mentida vírica: els catalans van cremar Sixena. Ho van repartir per tots els mitjans: “Hay que de decir que los causantes de ello han sido principalmente los separatistas-catalanistas que invadieron esta zona ”. Als salvadors se’ls acusa de piròmans. El segle XXI (mitjans, polítics, acadèmics...) viu del virus franquista del XX. Guaiteu només un bocí del bacteri. Una de les sentències judicials (51/2016) sobre les pintures s’atreveix a dir això entre mil llançaflames: “ Tampoco puede afirmarse cuál fue el ánimo concurrente en Gudiol, si puramente lucrativo o de salvaguardar las pinturas ”. Ho cremaran tot. I mentrestant, George Clooney ens vendrà cafè. Calent com l’infern, negre com el dimoni i dolç com una metzina. Ho vam fer tot, s’ho enduran tot i ens acusaran de tot. Som una ficció i sense l’art de la veritat no tenim salvació.
