Futurs
“Creant un futur millor”, deia un eslògan del Mobile. “El futur no és el que passarà sinó el que farem”, deia el d’Arco. Després d’uns anys atrapats en el present continu, se’ns convida altre cop al futur. Té l’avantatge que es pot dibuixar com es vulgui: el risc de falsació no és immediat. Però comencem malament si s’accepta la censura d’una obra d’art com ha passat a la Fira de Madrid. El final del segle passat ha estat distòpic. L’experiència de la concreció al segle XX de les grans fantasies del XIX va ser un gran escarment. I s’ha imposat una certa contenció davant els anuncis de final feliç. Mentrestant la producció de futur ha entrat de ple en els plans del mercat, amb grans possibilitats de negoci, com es veu al MWC.
Ja fa temps que el diner té la capacitat normativa -guia principal en la modulació dels comportaments- i que la ciència i la tecnologia tenen l’autoritat legitimadora. Les fantasies que avalen il·luminen com una promesa la pàgina incògnita que és el futur. I podem començar a somiar amb paradisos artificials, després d’haver-nos tingut davant d’un mur, quan l’esclat de la crisi va imposar l’austeritat radical.
L’art i la tecnologia ens prometen el futur. Espero que hàgim perdut la innocència. Perquè a Arco s’ha constatat, amb la passivitat d’artistes i galeristes, que la raó econòmica pot més que la raó crítica, fins a passar per davant de la llibertat d’expressió. En plena voràgine tecnològica cal recordar la distinció que fa Lluís Duch entre tècnica, un instrument del qual nosaltres definim les finalitats d’ús, i tecnologia, que converteix els mitjans en fins.
En política el futur s’anuncia regressiu. Ho veiem al nostre entorn, on l’autoritarisme postdemocràtic pren cos arreu: els estats reaccionen de manera intimidadora en defensa de l’ statu quo (Espanya). I ho veiem a escala global quan Putin, després d’haver retornat a Rússia l’orgull de potència perdut el 1989, exhibeix arsenal nuclear renovat i presumpta superioritat destructiva davant del bel·licisme de Trump, amb un tuf de retorn a la cultura de guerra freda. El futur no sol ser com l’esperàvem.
