El futbol, una excusa per viure l’amistat
Un consell: llegeixin Quedará la ilusión (Libros del KO). Una correspondència entre Carlos Marañón i Galder Reguera durant el mundial de Rússia. L’excusa i el paisatge de fons és el Mundial. Però és un llibre sobre la família, sobre l’amistat, sobre la paternitat. Un llibre ple de vida. Una correspondència entre un seguidor de l’Espanyol i un de l’Athletic Club. El Galder i el Carlos volen seguir el Mundial com una manera d’acabar d’innocular el virus del futbol als seus fills. Viuen amb ells la nostàlgia de la seva pròpia infància. I, mentrestant han de treballar, han de tenir cura de la família, es volen divertir i fins i tot escriure.
La setmana passada van presentar el llibre a Barcelona. Amb Miguel Ángel Román, un narrador de Movistar. Després, vam anar un petit de grup d’amics, coneguts i desconeguts a sopar. Vaig ser feliç. La felicitat de l’amistat abans de ser amics. Amb un punt inicial que ens unia (el futbol), viscut de maneres diferents però amb molts altres fils des dels quals construir unes relacions còmodes, intel·ligents i emotives. Perquè tot tornant cap a casa vaig prendre consciència d’un fet insòlit a partir de certes edats: avui he fet amics.
Més enllà del futbol, els llibres i la lectura. El Galder és el responsable d’activitats de l’exemplar Fundació de l’Athletic (quina enveja) i escriptor. El Carlos, director de Cinemanía. José Ignacio Carnero, un advocat bilbaí que viu a Barcelona i acaba d’escriure un llibre que fa molt bona pinta ( Ama ).
Barcelona, Madrid, Bilbao. I un altre fil invisible però present: situacions familiars complicades. Que portem amb energia i alegria. Malgrat tot.
Cap al final del sopar ens va venir a saludar el pare del Carlos. Que no és un pare qualsevol: Rafa Marañón, que ens va regalar records immensos. El Galder li va donar records de part del José Ángel (i parlaven d’Iríbar!). I ell ens va explicar un penal que li va llançar i mil anècdotes sobre gols i marcatges. La màgica memòria dels exfutbolistes. Com màgica és la memòria del sisè home de la nit, Antonio Pacheco. Quin personatge! Se sap l’any de naixement de tots els futbolistes de la lliga espanyola durant moltes temporades. Lanchas? 1950. Soler? 1965. Per cert: imagineu si el sopar va ser fantàstic, que el Miguel Ángel Román em va convèncer perquè li doni una altra oportunitat a Soler. Que és molt bona persona i que no té res contra l’Espanyol. Li faré cas.
