El primer 'Full Groc'

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] L'aparició del número 1 dels Fulls Grocs dóna actualitat a aquestes ratlles. Els amics Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i G. Díaz Plaja, que són els autors dels articles que publica el full groc, sembla que no s'han proposat altra cosa que donar-se la satisfacció -privilegiada- de poder escriure en lletres de motllo allò que realment pensen. En aquest aspecte, Sebastià Gasch, sobretot, s'ha destacat amb una magnitud que seria injust de silenciar. Nosaltres no tenim res a dir amb aquest full groc ni amb tots els fulls grocs en general. És més: sentim una irresistible simpatia per aquesta mena d'aventures i, si la posició en ho permetés, no faríem pas altra cosa que escriure galéjades d'aquest ordre. No obstant, ens fem perfecte càrrec que l'exercici d'aquest esport comporta un perill. És el de prendre's la cosa molt seriosament i creure en la seva possible eficàcia. No. Aquestes expansions literàries no han de voler tenir altra eficàcia que la de divertir els que les escriuen. Hi ha una mena de satisfacció sensual a poder dir públicament una gran inconveniència. Als amics Montanyà, Gasch i Díaz Plaja, els de retreure aquesta manca d'humor, d'alegria, que destil·la el seu manifest. Els seus articles no tenen l'empenta àgil, riallera, irreverent de la bona joventut. [...] Quan algú té ocasió d'escriure en una fulla d'aquestes que ni les signatures que hi ha el peu dels articles els acaben de treure l'aire de fulls clandestins, ha de fer tots els possibles per aprofitar-se degudament d'aquesta posició excèntrica que se li ofereix. Un home amb una mica de fantasia pot treure resultats meravellosos d'una situació semblant. És el que no han fet els amics Montanyà, Gasch i Díaz Plaja. Es poden dir coses molt més fortes, de molta més audàcia que les que han escrit els nostres amics. Però cal dir-les amb cara de salut, de bon humor, i no amb un aire preocupat i professoral. [...]