La Fiscalia va notificar a Joan Carles I que l'estava investigant abans que regularitzés la seva situació a Hisenda

El Codi Penal només exonera del delicte fiscal a qui saldi els seus deutes amb anterioritat a tenir "coneixement formal de l'inici de diligències"

3 min
Joan Carles I en una imatge d’arxiu.

La Fiscalia del Tribunal Suprem va notificar a Joan Carles I al juny, al novembre i al desembre del 2020 l'obertura de diligències relatives a la seva fortuna, segons ha avançat El País. El tinent fiscal del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos, que investiga la fortuna del rei emèrit a l'estranger, va notificar formalment a la seva defensa l'obertura de cadascuna de les tres investigacions que ha emprès la Fiscalia sobre el seu patrimoni i el va instar a personar-se, però Joan Carles I ho va rebutjar en els tres casos. Tenint present que dues de les notificacions van tenir lloc al juny i al novembre, s'haurien produït abans de desembre del 2020, quan l’emèrit va acollir-se a la regularització fiscal, una declaració voluntària, davant l'autoritat tributària en la qual va abonar un total de 678.393,72 euros pel que havia deixat de pagar en impostos corresponents als exercicis dels anys 2016, 2017 i 2018.

Ja llavors es va conèixer que la Fiscalia del Suprem havia notificat formalment al novembre a la defensa el rei emèrit Joan Carles I, que exerceix el despatx de Javier Sánchez Junco, l'existència de diligències d'investigació sobre possibles delictes derivats de l'ús per part de l'exmonarca de targetes bancàries amb fons opacs. Els diners, segons els investigadors, podrien tenir el seu origen en donacions fetes per l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. Després d'aquesta primera regularització, se'n va produir una segona (que es va fer pública el febrer del 2021) per rendes no declarades durant diversos exercicis que sumen més de vuit milions d'euros de pagaments en espècie, i per mitjà de la qual Joan Carles I va abonar més de quatre milions a l'Agència Tributària, segons van avançar en el seu dia El País i El Espanyol.

Aquesta segona declaració voluntària davant l'Agència Tributària era relativa al pagament de vuit milions d'euros per part de la Fundació Zagatka, propietat d'Álvaro d'Orleans, amb els quals es van abonar despeses del rei emèrit, especialment viatges en avions privats, segons els dos diaris. Els pagaments s'haurien fet fins al 2018, amb posterioritat a l'abdicació en Felip VI el juny del 2014, moment en què Joan Carles I va perdre el privilegi de la inviolabilitat que tenia com a cap d'estat. El rei apareixeria com a beneficiari d'aquesta fundació. La Casa del Rei va explicar que Joan Carles I desconeixia aquesta informació i va assegurar que, si efectivament era així, hi renunciava.

La importància d'aquestes notificacions prèvies a les dues regularitzacions deriva del que assenyala l'article 305.4 del Codi Penal, que diu expressament que es considerarà regularitzada la situació tributària quan s'hagi procedit al complet reconeixement i pagament del deute tributari, "abans que el ministeri fiscal, l'Advocacia de l'Estat o el representant processal de l'administració autonòmica interposi querella o denúncia dirigida contra ell, o abans que el ministeri fiscal o el jutge d'instrucció duguin a terme actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències".

El fet que no s'hagi presentat querella contra el rei emèrit, que es manté fugat als Emirats Àrabs Units des de fa més d'un any, fa que el focus es posi en l'última part de l'article del Codi Penal, que assenyala directament les "actuacions" que permetin tenir coneixement formal de les diligències. Aquest és l'aspecte que haurà de valorar la Fiscalia per donar per bona o no la regularització a l'efecte d'anul·lar el presumpte delicte fiscal.

Els moviments d'Hisenda

El maig d'aquest any l'Agència Tributària (AEAT) va notificar a Joan Carles I l'obertura d'una inspecció i li va demanar més informació per comprovar la veracitat de les regularitzacions que ha presentat i que han permès aflorar gairebé 5 milions d'euros, la majoria presumptament relacionats amb vols privats que li va sufragar la fundació del seu cosí Álvaro d'Orleans-Borbó, segons han confirmat a Europa Press fonts coneixedores de l'expedient.

D'altra banda, aquest mes de setembre el president dels Tècnics d'Hisenda, Carlos Cruzado, va demanar a la Fiscalia del Suprem que aclarís si va notificar al rei emèrit l'obertura de diligències d'investigació contra ell abans que portés a terme les regularitzacions dels seus fons a l'estranger. Des de la Fiscalia eviten aclarir si efectivament aquestes notificacions es van fer formalment abans que l'emèrit regularitzés els seus deutes amb Hisenda. Si la notificació va ser formal, els tècnics sostenen que la regularització no és vàlida i que Joan Carles haurà de fer front a les possibles responsabilitats administratives i penals que es derivin de la causa.

Precisament aquest mes de setembre El Mundo va revelar que la Fiscalia del Suprem creu que Joan Carles va cobrar "comissions i altres prestacions de caràcter similar en virtut de la seva mediació en negocis empresarials internacionals", segons quedaria reflectit en una comissió rogatòria lliurada a les autoritats suïsses per obtenir informació sobre la Fundació Zagatka. Aquesta comissió apunta a la possible comissió d'almenys quatre delictes: blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, suborn i tràfic d'influències.

stats