10/06/2016

El final menys dolent per al cas Neymar

2 min

En el temps que hem trigat a aclarir el seu fitxatge, Neymar ha guanyat dues Lligues, una Champions, dues Copes, un Mundial de Clubs i ja és Pilota de Bronze, com a tercer millor jugador del món. Tres anys i 84 gols després de la seva arribada del Santos, el cas queda tancat gràcies al pacte de conformitat al qual han arribat la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i el Barça. Un acord que s’ha anat coent durant sis mesos i que partia d’una petició de 63 milions al club per delicte fiscal i peticions de penes de presó per a Rosell i Bartomeu. Al final, foc d’encenalls. Ni s’acusa els presidents, ni hi haurà cap judici que hauria tingut un cost de reputació incalculable per al Barça. Un club que, això sí, i no és poca cosa, ha hagut de reconèixer la culpa penal d’haver retingut uns impostos que no va tributar i tindrà una sanció penal d’uns cinc milions d’euros. Comptat i debatut, doncs, la paradoxa del cas és que aquells famosos 40 milions d’euros que el Barça va pagar a l’empresa N&N dels pares de Neymar per assegurar-se el transfer del jugador (i que no anés al Madrid, que finalment n’hi oferia molts més), la Fiscalia ha interpretat que eren salari, i així constarà ja per sempre. El fitxatge de Neymar, doncs, ja no va costar els 57,1 milions que ens va explicar el Barça en la primera setmana de la presidència de Bartomeu, sinó els 17,1 que va cobrar el Santos i que es va repartir amb l’empresa DIS, propietària d’un 40% dels drets del jugador, que ara té molt difícil que prosperi la seva denúncia contra Neymar i companyia.

Per què s’ha arribat a aquest acord? La gent de dret sosté que als pactes s’hi arriba, sovint, per por de perdre el judici. La Fiscalia, sabent que el Barça gaudia de l’excusa absolutòria per haver regularitzat la situació amb el pagament de 13,5 milions d’impostos, ja no tenia on agafar-se per acusar de delicte ni Rosell ni menys encara Bartomeu. Així, sense una persona física a qui condemnar, hauria estat insòlit que es condemnés una persona jurídica. El Barça també s’ha volgut estalviar riscos: fugir d’un procés judicial que podia allargar-se quatre anys més i que, sobretot, l’obligava a avalar, ara, uns 90 milions d’euros (la quantitat demandada més un terç més per responsabilitat civil de garanties), que haurien hipotecat la gestió econòmica d’aquesta junta i, segurament, de la que vingués.

Quina ha estat la clau de la defensa del cas? La primera victòria va ser treure-ho de les mans del singular fiscal Perals de Madrid i aconseguir dur el tema a l’Audiència de Barcelona. Un cop aquí, es va explorar un pacte que s’ha allargat mig any. El final menys dolent per a un cas que ja ens ha esquitxat prou.

stats