Banca

És de fiar Triodos? La paradoxa dels CDA

L'entitat ètica té una alta solvència, en part, precisament per les 'preferents' que ara no vol retornar als clients

4 min
Oficina del banc ètic Triodos al centre de Barcelona.

BarcelonaLa pregunta ha volat pel WhatsApp. L’entitat holandesa, amb una important presència a Espanya que es va veure reforçada per la seva condició de banc ètic just després de la crisi financera, ha estat protagonista en els últims mesos d’una agra polèmica pels CDA, un producte financer de risc que ha deixat congelats els estalvis de 7.000 clients a Espanya i 46.500 en el conjunt d’Europa. 

El fet que hagi estat justament Triodos qui s’hagi vist involucrat en una situació com aquesta, que recorda poderosament el cas de les preferents que va commocionar la societat espanyola en plena Gran Recessió, ha augmentat la repercussió del cas i ha fet aflorar el dubte sobre quina és la salut financera de Triodos i si, per tant, els clients s'han de preocupar. 

Un banc ben capitalitzat

Les dades de solvència del banc donen una resposta clara: el banc d’origen holandès té bona salut financera i els clients no s’han de preocupar. A preguntes de l’ARA, Susana Cabada, responsable de l’àrea de banca minorista de Triodos Bank, va explicar que les ràtios de capital de l’entitat segueixen “estables” i que a finals del 2021 tenia un capital de nivell 1 del 17,5%, que puja fins al 21,3% en ràtio de capital total. Aquestes dades, fonamentals per a qualsevol banc, es van veure reforçades per una emissió de deute que el banc va fer a la tardor.

Una solvència del 17,5% en capital de nivell 1 és un molt bon nivell. Els dos grans bancs catalans, CaixaBank i el Sabadell, tenen ràtios inferiors: l’entitat de l’estrella té un 12,4%, mentre que la d’origen vallesà frega el 12,5%. 

Aquesta magnitud és clau i és una imposició del Banc Central Europeu, que després de l’amarga experiència del 2008 va elevar les exigències de capital, és a dir, els diners als quals podria recórrer un banc en cas de necessitat urgent. El CET1 és el conjunt de fons propis, accions, participacions preferents i productes híbrids (com els mateixos CDA) calculats en percentatge sobre el conjunt d’actius d’un banc calculats en funció del seu risc. 

Els bancs estan obligats pel BCE a estar ben capitalitzats per suportar millor una crisi i una pujada de la morositat. Al mes de febrer, per exemple, el regulador europeu va elevar les exigències de capital fins al 10,6%, quan anteriorment eren del 10,5%. 

Les agències, tranquil·les

En un informe del mes de febrer, l’agència de qualificació Fitch va donar una nota de BBB al deute de Triodos Bank, cosa que equival a la novena millor nota dels 22 esglaons que contempla Fitch. En el seu informe, l’agència destacava la “sòlida execució” que fa Triodos de la seva estratègia i la “sòlida capitalització del banc, que és bona en comparació amb altres competidors similars”. També destaca “l’adequada qualitat dels actius” o el “saludable finançament i perfil de liquiditat”. La nota de Fitch també afirma que Triodos té una bona capacitat per “atraure dipòsits minoristes de baix cost" i que això "ha permès al banc recaptar capital fresc”, i afirma que té “un creixent portfoli d’hipoteques residencials de baix risc”. 

Una entitat relativament petita

Triodos Bank tenia a tancament de l’any passat 747.413 clients en cinc països europeus, fet que suposa un increment del 3%. A Espanya ha atorgat préstecs per valor de 1.760 milions d’euros (un 7,5% més que el 2020). Per posar-ho en context, això és una mica inferior al volum de crèdits de Caixa d’Enginyers, que és de 2.096 milions –l'entitat compta amb 212.000 socis–; la qual cosa fa pensar que Triodos té a Espanya una xifra pròxima als 200.000 socis. 

Cal recordar, com passa amb qualsevol entitat, que el Fons de Garantia de Dipòsits garanteix els primers 100.000 euros d’estalvis dels clients dels bancs en cas de fallida, tant si estan en comptes d’estalvi, comptes corrent o dipòsits a termini fix. 

La incògnita pendent

Triodos Bank mai ha fet públic quants diners han invertit els seus clients en les polèmiques CDA. Només se sap que la situació afecta 46.500 persones i que la resolució del cas no arribarà fins al 2023, després de descartar-se una recompra que ja suposava una pèrdua d’estalvi del 30% per als afectats. La solució que es plantejarà l’any vinent (un mercat multilateral) pot suposar pèrdues més importants, segons els experts.

Aquestes CDA servien als clients per obtenir bones rendibilitats, i al banc li convenien per reforçar la seva posició de capital, la seva solvència. I precisament la importància del volum dels diners que va aixecar Triodos amb aquest producte explica la seva negativa a tornar els fons als clients. El Col·lectiu Ronda, que porta desenes de casos d’afectats catalans, calcula que de mitjana cada client hi havia posat uns 35.000 euros. Si això s’extrapolés a escala europea, la conclusió seria que Triodos tindria un capital de més de 1.600 milions gràcies a aquest producte de risc. Si la xifra fos d’uns 1.000 milions d’euros, suposaria una part prou important (un 4%) dels 24.600 milions d’actius sota gestió que el banc holandès tenia a tancament del 2021. La paradoxa, doncs, és que els clients de Triodos no s’han de preocupar per la solvència del banc, perquè ho és prou, però part d’aquesta solvència ve blindada, precisament, per les CDA que els afectats ara volen recuperar. 

stats