L'intent fallit de Sánchez d'influir a 'El País' via Telefónica
BarcelonaTitular de portada d’'El Mundo' a quatre columnes: “Sánchez va demanar ajuda a Telefònica per frenar l’hostilitat de Prisa”. A hores d’ara ja sabem que l’insensat sense escrúpols –en paraules d’un ja immortal editorial d’'El País'– no va acabar de sortir-se’n. I la cosa dura. Probablement no hi haurà excessos verbals com els que han generat una sagnia de subscriptors al diari, però ara el rotatiu més venut a Espanya aplicarà la llei del silenci.
Ho demostrava dilluns, quan els plans de Sánchez d’enfrontar-se a la línia susanista del PSOE obrien portada a 'El Periódico' i eren mòdul de portada a 'El Mundo', 'El Punt Avui', 'La Vanguardia' i l'ARA. En el cas d’'El País', no només li negava els honors de primera pàgina, sinó que a l’interior ni tan sols li dispensaven una notícia pròpia. Els plans de Sánchez eren tot just un parell de paràgrafs en una peça general sobre el PSOE. Només al final de tot el diari referenciava l’entrevista que, el dia anterior, va mantenir el defenestrat exsecretari general socialista amb Jordi Évole. I això que va ser líder d’audiència, per sobre fins i tot d’un dels exitosos especials sobre el retorn d’'O.T.' que ha perpetrat La 1 aquests dies. A més, van escollir amb molta mala idea el que destacaven de l’entrevista: “L'exlíder socialista va sostenir que es va equivocar en titllar de 'populista' Podem i que va errar en no firmar amb la formació de Pablo Iglesias, sinó només amb Ciutadans, un acord previ a la seva investidura fallida”. És a dir, una doble assumpció d’error. En canvi, ves per on, no van recollir que Sánchez els feia una 'mention' en 'prime time': “A 'El País' em van dir clarament que la línia editorial no facilitaria un govern progressista”. Ja ho pots ben dir. Però el quid de tot plegat no és si progressista o no. És si obert a parlar amb els sobiranistes o no.
