L'Europa del rebuig a l'altre
BarcelonaAquest dimecres és el Dia Mundial del Refugiat. El nombre de persones desplaçades forçosament per conflictes armats, crisis, violència generalitzada o persecució va augmentar el 2017 respecte al 2016 en 2,9 milions, fins als 68,5 milions, segons un informe de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El 85% d'aquests desplaçats forçosos han anat a parar en països en vies de desenvolupament o d'ingressos mitjans. Els països rics n'acullen molt pocs. La por que s'ha generat a Europa està poc justificada. Del total de 68,5 milions, 25,4 milions són refugiats, 40 milions són desplaçats interns (dins els seus països) i 3,1 són sol·licitants d'asil polític. Síria continua sent el país amb més desplaçats forçosos (12,6 milions), seguida de Colòmbia (7,9 milions, la majoria interns), el Congo (5,1 milions), l'Afganistan (4,8 milions), el Sudan del Sud (4,4 milions), l'Iraq (3,8 milions) i Somàlia (3,2 milions). Però el principal punt calent de l'any passat va ser Bangladesh, que acull gairebé 1 milió de refugiats rohingyes que han fugit de Birmània. Veneçuela també presenta una situació molt delicada.
Aquest és el context mundial davant del qual Europa està tancant fronteres. S'ha imposat la por i la demagògia. La crisi dels refugiats del 2015 va ser el tret de sortida que ha portat a un auge dels discursos antiimmigració. Aquell any hi va haver 1,3 milions de demandes d'asil a la UE: eren persones que fugien d'una guerra. Estàvem davant una greu crisi humanitària. La cancellera Merkel va assumir el drama i el gruix d'aquells migrants va anar a parar a Alemanya. Però els discursos xenòfobs han anat guanyant terreny, i el mateix govern de Merkel té ara problemes amb la CSU bavaresa, mentre a Itàlia el nou govern ha frenat l'entrada dels rescats de pasteres per part de les ONG –el cas de l''Aquarius' marca un abans i un després– i ha proposat fer un cens de gitanos. Per cert, fa cinc anys, quan Manuel Valls era ministre d'Interior francès, ja va voler expulsar els gitanos de França. La demagògia antiimmigració no ha fet res més que créixer i ara està desfermada: és el caldo de cultiu del creixement de la ultradreta a tot Europa, que està contaminant tot el debat polític.
La proposta del Consell Europeu feta aquest dimarts respon a aquesta dinàmica. Els països de la Unió Europea discutiran per primer cop la setmana que ve la creació de centres d'asil per a refugiats fora del territori dels Vint-i-vuit. Els estats han comprat l'argument pròxim a l'extrema dreta defensat pels governs d'Àustria, Dinamarca, Hongria i Itàlia. El projecte consisteix a desenvolupar "plataformes regionals de desembarcament". Aquest és l'eufemisme per allunyar el problema de la vista dels ciutadans europeus. Invisibilitzar el patiment aliè, de manera que no es generi ni rebuig ni solidaritat. La idea ja la va llançar el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, el 2016. Aleshores es va quedar sol. Ara sembla que comença a guanyar una partida molt perillosa. Europa no està en perill pels refugiats ni per la immigració, sinó per la incapacitat d'abordar el problema de cara. Amb realisme, però des dels valors d'acollida.
