Eternament per la vida
Setze, crol, comprar dos quilos de taronges, braça, trenta-una.... la columna del diari, esquena, no hauria d'haver signat el contracte, quaranta-sis... Tot això penso mentre nedo, cada dia, una hora, cent piscines. Em va costar al principi, feia mandra, em cansava i ho trobava avorrit. Però, amb perseverança, el que suposava un esforç descomunal s'ha transformat en un hàbit plaent fins al punt d'estar de mal humor si no puc nedar. Entreno cada dia per afrontar l'actual ritme de vida, molt més esgotador que una minsa hora de piscina. Natació rima amb religió i meditació , i potser coincideixen en alguns aspectes. La primera mitja hora, la del crol, en la qual només veig una línia blava, medito sobre què he fet, i prego per la redempció dels meus pecats ; la segona mitja hora, que nedo esquena i veig els núvols, clamo al cel pel meu futur, és el moment de la creació, projectes i noves idees. Surto de la piscina amb l'agenda ben clara i les idees endreçades. L'esport no em treu temps, sinó que me'n regala.
Tot i que un és conscient dels beneficis físics i mentals de la pràctica regular de l'activitat física, l'entorn social sovint no ho aprova. Ets un egoista si optes per la piscina en comptes de veure com el fill juga a futbol o només cal imaginar la resposta del client o del cap quan dius que no et pots reunir perquè has d'anar a nedar. Ho comprendrien si el motiu de l'absència fos tenir hora al metge, però en cap cas si la cita és amb la piscina. Acabo dient algunes no-veritats perquè no em qüestionin ni l'amor als fills ni la responsabilitat laboral, tot i que l'esport m'ajuda a rendir més a la feina i a transmetre serenitat al meu entorn.
El dia 6 d'abril és el Dia Mundial de l'Activitat Física. Cada dia moren 9 persones per sedentarisme. A mi l'esport em regala vida. És el temps més ben invertit del dia.
