12/06/2019

Un escàndol es miri com es miri

1 min

El mes vinent farà vuit anys que el llavors conseller d’Empresa Francesc Xavier Mena afirmava en una entrevista a l’ARA: “Més de la meitat dels aturats no tindran mai feina”. Es va muntar un escàndol, però ningú va anar a mirar si era cert. A l’entrevista, Mena donava una solució: formar els aturats, el que es coneix amb l’avorrida expressió de “polítiques actives d’ocupació”. Ho deia Mena i ho ha dit tothom: hi ha molts aturats que necessiten una preparació millor per trobar feina, o simplement s’han d’adaptar a un nou sector perquè el seu ja no els dona per viure. L’administració hi pot jugar un paper decisiu, però l’informe de l’Airef publicat dimecres demostra que hi ha molta feina que no es fa, a Catalunya i a la resta d’Espanya. Que la Generalitat disposi de 572 milions anuals per a polítiques actives però que ni tan sols sàpiga concretar quanta gent ha trobat feina anualment gràcies al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) és inexplicable. I, per cert, que un 41% d’aquests 572 milions es quedi sense gastar també diu molt. Com si no tinguéssim una de les taxes d’atur més altes d’Europa.

stats