4 diferències entre humans i animals

EM RETORNEN des d’ahir moltes de les respostes del filòsof John Gay a l’entrevista que vaig publicar diumenge. Pel seu pessimisme sobre com la humanitat no progressa i sempre cau en la barbàrie. Però sobretot per l’estona que vam parlar del que separa els humans dels animals. Resumeixo la seva tesi, les quatre diferències, que giren totes al voltant de la mort i l’humor. “La primera és que tenim una consciència més clara que cap altre animal de la inevitabilitat de la mort. No l’entenem, però sabem que hi haurem de fer front. El segon factor és que necessitem explicar-nos una història coherent de les nostres vides. Si no ho podem fer, solem caure malalts, o embogim. Això ens porta a les religions. La tercera diferència és que només els humans maten altres humans -i també a ells mateixos- per donar un significat a les seves vides. I no només des de la religió. Molts dels primers suïcides lligats a bombes al Líban, als anys 80, eren laics. Això és únic: els humans maten altres humans i, voluntàriament, accepten la seva pròpia mort, i tot amb l’objectiu de donar un significat a les seves vides. Perquè els humans senten la pèrdua de significat molt més que la pèrdua de la vida. Per això se suïcida, la gent. I la quarta diferència és que només els humans tenim el sentit de l’absurd i l’habilitat de riure’s de l’absurd”.

La salvatjada a París és també un xoc entre les diferències dels humans segons Gray. Gent que mata i no tem la mort per donar sentit a la seva vida, i mata l’humor, que és el refugi que troba part de la humanitat contra tants atacs de transcendència, la nostra vàlvula d’escapament, la rialla que sovint ens salva, però no se salva del fanatisme.